Air guitar.

Ja us vaig parlar d'un dels balls de les subcultures punk i metallera; el pogo, avui us parlaré de la air guitar. I si no m'erro només em quedarà parlar de ballar-abraçats-com-maricons-en-una-balada-de-metal i, del ska.


Air guitar, també conegut com; fer veure que toques la guitarra sense tenir-ne ni puta idea.

Primer una mica d'historia.

Tot va començar al 1762, un conegut compositor va agafar una castanya espectacular fruit del famós "deixa de pintar topos amb pals dins de 5 línies rectes que no entén ningú i, anem a fer una birra".
Al dia següent tenia un concert molt important, al que seria el primer festival de metall de l'historia el Wacken.

L'imbècil es va deixar el clavecí per culpa de la ressaca i, com que sabia que ningú d'allà en tenia puta idea de música, va fer veure que tocava i de fons va posar una cançó en mp3. Es va inventar el air clavecí i el playback, això fa que avui en dia encara sigui reconegut com un dels genis més importants de l'historia humana.

Power metaleru de l'època.


Clavecí.

Ara, el ball en qüestió.

A veure com ho puc explicar, és un art extremadament complicat.

Has d'agafar la guitarra pel lloc [1] fent veure que fas algun tipus d'acord (com si en sabessis), després has de repetir [2] i [3] fins l'infinit.

Si tens grenyes pots fer-les moure en cercles fins que les teves cervicals siguin reduïdes a cendres, si no tens grenyes quedaràs com un idiota.


Per acabar, una mica d'odi.

"Sembleu subnormals fent veure que toqueu la guitarra sense tenir-ne ni puta idea" (dit per qualsevol gafapasta o poppi a l'atzar).

A veure fill de puta, fent air guitar sents tot el poder d'un solo de metall o tota la força d'una cançó de punk, si la teva música és una nyonyaria constant i no hi ha Deu que faci un solo en condicions, fes-te fotre.


I de regal, per si no m'he explicat prou:







Mecànic emprenyat, aficionat al air baix.