Recordo aquells temps llunyans, quan encara no tenia internet i baixava a la metròpolis en busca d'algun disc, el goig de trobar-lo, el meravellós viatge de tornada a casa; mirant el llibre, les lletres, tocant el disc, imaginant com sonarien els acords i els solos... Al arribar a casa, ajaure'm al sofà, connectar la mini cadena, fotrem els auriculars i gaudir del disc.
Recordo també uns temps no tant llunyans, quan encara tenia un mòdem de 56k amb els seus simpàtics sorollets, buscar un disc, el goig de trobar-lo i la llarga espera de descàrrega de la copia de seguretat. No tant com abans, però gaudies el disc.
I ara? Massa música. Un col·lapse de discos, que dic discos? Discografies senceres. Ja no gaudeixes com abans de la troballa d'un disc que feia temps que buscaves. Ara et passen 3 o 4 discografies en un pendrive i et dediques a escoltar-ho per sobre buscant els temazos. Ja no busques aquell disc, ara vius en una permanent inundació en format mp3, un maleït kaos que no et deixa gaudir amb calma.
Prou de spotify i de youtube, prou de discografies.
Quan fa que no seieu tranquil·lament a escoltar el nou disc d'algun dels vostres grups preferits?
Ep, no estic pas en contra de compartir música per internet, simplement crec que tenim més música de la que podem gaudir tranquil·lament.
Suposo que això no li passa a tothom, però jo visc una inundació (11.456) que no sóc capaç de digerir.
Que deu ser aquest estrany dispositiu?
(He fet servir 5 cops el verb gaudir, sóc un gran escriptor...)
Mecànic emprenyat, fals musicòleg.
El problema és que els grups preferits ja no treuen nous discs, bàsicament perquè molts estan sota terra. Tan de bo Eskorbuto tregués nou disc, encara que fos des de l'infern.
ResponEliminaDe tot el que es fa ara, merda de la grossa.
Estic com tu... arriba un punt que tens més música de la que pots escoltar.
ResponEliminaAra, el mateix passa amb les pelis i les sèries... almenys a mi.
Opino como Zephir... Tengo 500 gigas full de musica, series y pelis. Aço es gravissim, eh?! No ens ho podem permitir!
ResponEliminaJo he estrenat aquesta setmana passada el meu primer MP3. Me'l regalaren per subscriure'm a l'Enderrock. Només 1G, però ja porta quasi 10 CD dins.
ResponEliminaFins ara escoltava la música al cotxe i podia gaudir més de la música. De fet, si un disc m'agrada l'escolto fins l'extenuació.
Hem de ser ordenats. Jo tinc èpoques. Música anglesa, música en català, pop, punk... Si no ens organitzem fem una mescla que no ens deixa gaudir.
Finalment, diré una cosa que em pot fer quedar com un imbècil, però el moment de sortir de la botiga (FNAC, es ve a dir, perquè botigues ja no en queden) amb el disc i esperar el moment d'arribar al cotxe per escoltar-lo... és insuperable.
Jo segueixo escoltant més els CD's que tinc que no pas el que m'he baixat de la mula. Em fan més il.lusió perquè els he triat amb més ganes i amb més cura. I segueix sent un plaer escoltar-los mentre en ressegueixo la lletra o em miro les fotos que hi ha al CD.
ResponEliminadoncs jo, els diners que no em gasto en discos, me'ls gasto en anar a veure els grups en directe, i quan escolto música a casa, sigui en disc físic o en disc format .mp3, els gaudeixo igual...
ResponEliminaInteressant post. El que dius és cert, i alhora, dolent pel que fa al món musical: ara s'enten un disc com la pistes de so que hi ha al seu interior, quan realment un disc és la peça física, el conjunt que forma la caixa, el diseny de la porta i la contraportada, el llibret interior (que de vegades pot portar detalls o intimitats del grup en questió que perdem al descarregar per internet), el grafisme del disc en sí... tot això ho passem per alt. A més, amb l'augment de les velocitats d'internet, ens descarrequem de tot a mansalva. Quan abans et descarregaves una cançó, ara un disc. Quan et descarregaves un disc, ara una discografia! I com que de vegades ens sobra velocitat i tot, descarreguem coses per curiositat...
ResponEliminaJa per acabar, no sóc tan crític com la iaia punkarra amb el món musical, però jo també "los testiculos me cortaria" per un altre disc d'eskorbuto. si lucifer ens pogues sentir...
És ben cert que disposem de masses mitjans per accedir a la música, però, quants grups has pogut descobrir gràcies a internet?
ResponEliminaJo que tinc un ordinador de taula bastant precari, no em puc descarregar massa música, i segueixo gaudint de tant en tant del plaer de comprar-me els bons cds en format real... i espero poder seguir fent-ho molt més temps! El viatge en tren acabada de sortir de l'fnac és insubstituïble.
Ara també ens pots parlar dels e-books i la futura desaparicó dels llibres més preuats en format paper per passar a ser un fred espai digital del nostre preuat ordinador... Món digital de merda...
El senyor gerent està amb també amb el darrer comentari...
ResponEliminaGràcies a totes aquestes aplicacions que volten por ahi a Internet pots trobar coses que mai en la vida t'haurien caigut a les mans.
I para muestra, un botón: saben que costava l'edició limitada de les demos/proves de so/locures varies d'estudi (9 discos) dels Stooges quan van treure el seu segon elapé Fun House.... doncs 80.000 cuques, que ja no sé que són en Euros. Vaig estar tentat a comprar-lo per correu (no e-mail, no.... per correu de sello i llepada) però no em vaig atrevir... ara el tinc a casa, això sí mp3sejat i sense caràtules ni flyers varios, però la vida és asin.
D'altra banda. Des de que tinc sputifly, apa que no m'he acabat comprant més discos que abans... Lo bo d'això és que el que t'agrada, ho escoltes atentament, ho valores, i t'ho acabes comprant. Les acumulacions de Gigas de merda, és degut a que ho descarreguem per si de aca... i després allà es queda.
Perdò per l'extensió.
Discrepo. Com sempre dic, hauriem de treballar els caps de setmana i tenir la resta de la setmana de festa, això hem donaria més temps per poder escoltar la meva música amb tranquil·litat (tot i que ara en descarrego i escolto els CD sensers sempre que puc).
ResponEliminaTot és culpa de la societat i la falta de sexe! Visitin el nostre blog! (spam)
El disc ha mort. I no parlo del format físic (que també) sino del concepte de buscar una dotzena de cançons noves per presentar. aixó és un favor per la música. En els començaments de la industria, la gent consumia singles o Ep's. I ara, estem fent el mateix.
ResponEliminaPerquè siguem sincers, quan us compraveu un disc, us l'escoltàveu sencer més d'una vegada? O a partir de la segona o tercera oïda anaveu directament als hits com feu ara amb els vostres mp3's descarregats de franc? El disc ha mort, però la música podria estar més viva que mai. Ara cal que tothom faci un esforç. TOTHOM.
A mi això hem passa amb els jocs...
ResponEliminatens tota la rao, menrecordo d'un dia quan començavema baixar a tallers, i comprar un cd de barricada. aquell album li tinc un especial carinyu, simplement, per les hores i hores que vaig llegir i rellegir el llibret, escoltar-lo un i altre cop...
ResponEliminaes cert, descobrim mes grups, pero en gaudim menys.
@Iaiapunkarra: Entenc la nostàlgia dels grups que estan sota terra, però encare queden bons grups de punk.
ResponElimina@Zephir: Jo amb les pelis i les sèries encara no he perdut el control, ànims.
@Vidal: 500 gigas... vostè sí que te un bon colapse!!
@Remitjó: Ordre en tinc, però igualment no dono abast. M'encanta aquella espera pre-disc-nou.
@Sal i sucre: Jo els hi tinc molt apreci els discs que vaig comprar, però a diferència de vostè, els tinc una mica abandonats.
@Glory: Sí, el que estalvies va de cap a festivals i concerts.
@Porc de-cent: Molta raó amb això del que el disc és una obra en si mateixa.
@Pandejur: Oi tant, no critico pas internet, gràcies a ell he trobat (i s'han creat) perles com "els herois de la katalunya interior".
@Gerent: Sí, gràcies a internet hem pogut disposar de productes caríssims que ens volien colar. I també hem trobat grans grups.
@Titafluixa: Tant debó, però la qüestió és que tenim massa música pel poc temps que tenim.
@Anthony: Home, els discos de power metal s'han d'escoltar sencers, però sí, hi ha altres estils que acabes fent tries. I no pateixi que quan tingui calers arresaré carrer tallers.
@Ina: Sí, cada persona amb el seu "vici".
@Puta: Uff, jo en tinc un de Dark Moor que per mi es pur or. Grans records.