Temps enllà quan viatjava per Espanya,
temps enllà quan reparava màquines,
em digueren: "Amor meu, em trobaràs a faltar?"
em digueren: "Sense la família no s'hi pot estar"
em digueren: "Allà on vas, no saben fer pa amb tomàquet, allà on vas, no et parlarà ningú en català".
Oh, cruel destí,
temps enllà quan viatjava per Espanya,
no trobí a faltar el meu amor
no trobí a faltar la família
no trobí a faltar el pa amb tomàquet
no trobí a faltar el català, de fet al nostre país poca gent el parla.
Oh, cruel destí,
temps enllà quan viatjava per Espanya.
"Què és aquest pixum?"
agosarats imbècils, us he demanat cervesa.
Oh, cruel destí,
Amstel, Mahou, Cruzcampo
"Què és aquest pixum?"
agosarats imbècils, us he demanat cervesa.
Al Déu dels mecànics jo implorí pietat.
Sisplau una cervesa que tinc set,
sisplau una cervesa que tinc gana,
sisplau una cervesa que estic baldat,
sisplau una cervesa que vull petar la xerrada.
Oh, cruel destí, quan cada nit plorava,
beguí les meves llàrgimes
però no foren prou amargues,
beguí les meves llàrgimes
però el gust de la cervesa ja no recordava.
Oh, diví destí, quan per fi érem camí cap a casa,
les boques dels 3 mecànics eren pura aigua.
Oh, diví destí, quan érem camí cap a casa,
les nostres famílies, els nostres amics i les nostres muntanyes ens esperaven.
"Que els hi donin pel cul, aquí hi ha un bar, fem parada."
Oh, diví destí, quan vaig veure la teva etiqueta,
gust celestial, amarga beguda.
Trucàrem a les famílies: "ens hem hagut de quedar un dia més allà on curravem".
Gust celestial, amarga beguda,
aquí ens quedarem, menjant pa amb tomàquet i fuet,
aquí ens quedarem, bevent fins perdre la consciència.
Sisplau una altre cervesa que tinc set
Sisplau una altre cervesa que tinc gana
Sisplau una altre cervesa que estic baldat
Sisplau una altre cervesa que vull petar la xerrada.
Mecànic emprenyat, trobador de l'amarg.
dimarts 23 de març de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Sr. Mecànic trobador, faci un vol per Bèlgica!. Jo vaig estar-hi fa tres estius i vaig poder visitar una fàbrica artesanal a Brusel·les i no n'he provat cap igual!.
ResponEliminaMolt bona, aquesta poesia sí que m'emociona i la resta són mariconades. Per cert, ja l'ha registrada? Ho dic perquè sinó vindran els de la Damm, li prendran i li posaran una música horrible de fons -que no serà ni metall-, i ells es forraran mentre que vostè haurà de continuar collant cargols per poder-se pagar la cervesa post-curral de cada dia.
ResponEliminaCervesa, cervesa, la beguda dels déus... quina raó té.
ResponEliminaQuin fàstic fa demanar una cervesa i que et donin pixum de gat, vull dir, una Heineken o una Coronita
Esperem de que no es dongui el cas de que només trobem pixum cuan viatjem a eslovenia.
ResponEliminaVol vostè acompanyment musical?
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=EpSyEs7JwIM
gran oda, i ja que hi som,
ResponEliminaSisplau una altra cervesa que estic baldada!
A sota la fotu t'ha faltat això.
ResponEliminaCampo de Cebada.
(T) Agrega (W) a tu reserva de manà.
Cuando el Campo de Cebada entre en juego, el jugador que esté a tu derecha paga las cervezas.
Flavor: "Sisplau una altre cervesa que tinc set" - Mecànic emprenyat, Oda a la Cervesa.
El Poeta Emprenyat. Quin domini de la paraula i de la lexiconosequecollons eixa.
ResponEliminaOda a la cervesa i Odi als anuncis de cervesa.
ResponEliminaOstres, li he de confessar. M'he hagut d'obrir una cervesa. Per cert, avui @cuatrecases reivindicava l'us del pretèrit perfet simple. Que és ell qui l'ha inspirat?
ResponElimina@Txisky: Bèlgica serà una de les primeres parades quan tingui calers per viatjar. : O---
ResponElimina@Iaiapunkarra: Gràcies. Si que l'hauria de registrar, fills de puta publicistes d'Estrella...
@Remitjó: Heineken, broagh! La Coronita amb una mica de tequila entra de puta mare, però no s'hauria de dir cervesa, no és GENS amarga.
@Skaliwr: Com no trobem cervesa bona allà, patirem de valent...
@Josep: Temassooo!!!
@Pandejur: Gràcies!!
@Xilo: Jajaja!!
@Neandertal: Lexicomerda.
@Sergi: Amén!!
@Sal i sucre: No era la meva intenció... jaja. He fet servir el pretèrit perfet simple perque fa més maca una "oda" o un poema, pura casualitat.