El mecànic emprenyat.

La tonyina de la setmana (15).

2010-10-01T11:50:00.007+02:00

Tenia pensada una altre tonyina, però aquesta noticia d'última hora m'ha fet canviar d'opinió.

Hereu declara festiu el dia de Sant Valentí pel 2011.

"BUAJAJAJAJAJA!!!
Segur que el mecànic emprenyat em dedica una tonyina!!!"

Reflexió merdosa de la vaga i de tot pelgat.

2010-09-30T09:53:00.007+02:00

Els dats pel cul romandrem eternament dividits.
El poder sobirà del poble és ara (i fa temps) una gran broma.

Els esquirols defensant la democràcia, com si la democràcia existís.
Els sindicats que només llueixen la bandera negra-roja quan no estan negociant.
Els anticapitalistes tractats com bojos dements a qualsevol mitjà de comunicació.

Seguirem desinformant-nos.
Seguirem plorant pels racons.
Seguirem petant la tecla F5, a veure si han acceptat el nostre puto curriculum (inflat de mentides) a InfoJobs.
Seguirem defensant una pàtria merdosa, igual de corrupte i putrefacte que la veïna.
Seguirem aïllant-nos de la realitat, mentrestant paguem tribut a l'amo.

I jo? Jo omplo un bloc amb decadència, mentrestant em grato la carn d'olla.

Foc.

El taladru musical: Fuck yea!

2010-09-22T11:31:00.005+02:00

Avui us porto una llista bastant rockera. Comença amb blues i rock, acaba més trallera amb psychobilly.

http://sharemyplaylists.com/yea/

A l'enllaç podeu veure escrites les cançons que hi ha. Si premeu "play" podreu obrir l'spotify i escoltar-la. Si no teniu spotify podeu fer un compte de 20 hores al mes (no es necessita invitació) . També podeu fabricar la llista de forma casolona.

-Mecànic musicalment pretensiós.

La tonyina de la setmana (14).

2010-09-17T08:20:00.002+02:00

Ens l'han clavada a la força i som un puto circ dat pel cul.

Una bona tonyina per Europa.

-Mecànic emprenyat.

El taladru musical: Metall punkarra vol.1 "The thrasher Gary".

2010-09-15T11:44:00.008+02:00

Avui els hi presento una selecció de temes principalment de crossover thrash (estil que pertany al punk-metal).
Preparin el seu cervell per 36 minuts de velocitat i crits.

http://sharemyplaylists.com/metall-punkarra-vol1-the-thrasher-gary/

-Mecànic musicalment pretensiós.

Entrada nostàlgica i merdosa sobre aquest estiu.

2010-09-13T10:43:00.010+02:00

El millor estiu de ma vida.

Així ho avalen aquests jevits en banyador.

Hem portat brutalitat catalana arreu.
Hem begut més cervesa aquest estiu que durant tota la nostra vida.
Hem mort en moltíssims pogos i hem ressucitat l'endemà.
Hem vist grandíssims concerts.
Hem fugit potes ajudeu-me en d'altres espectacles.
He conegut una noia molt ben parida.

Però deixeu que em posi nostàlgic i pensi en:

Aquella última birra que no em vaig pendre.
Aquell fill de puta que no vem inflar d'hòsties.

Mecànic: CAGUM RE-DÉU!!!!
Fill de puta: "Aaaarggrgrgbglgrgrbglr"

Aquella despertada que vaig passar dormint.
Aquella nit que em vaig quedar a casa.
Aquell dia que la ressaca va poder amb mi.
Aquell kalimotxo calent que no vaig tenir pebrots a beure.
Aquell feixiste true-blacker que va tornar al seu país sense el que es mereixia.
El puto gol d'Iniesta.

I a tothom que hem ofès, ensenyant els nostres culs, rebent cops de colze a la boca de l'estómag, escoltant insults al seu grup de músic preferit,... recorda'ls-hi que: sense crueltat no hi ha festa.

Mecànic -nostàlgic- emprenyat.

La tonyina de la setmana (13).

2010-09-10T11:53:00.006+02:00

Tonyina pura i dura, no penso ni argumentar-la.

"Com aconsegueixis fer-ho pitjor que jo, t'escanyo!"
"Aaaarggrgrgbglgrgrbglr"

El taladru musical: Cerveza beer, amijo.

2010-09-08T14:08:00.005+02:00

Salutacions mecàniques a tots els personatges, ents còsmiques i demés pijus 2.0 que entràveu al meu bloc amb l'esperança de que m'hagués dignat a actualizar.

Avui estreno la secció: El taladru musical.

Cada dimecres penjaré una llista de reproducció, alguna novetat, alguna burrada que hagi trobat, o una selecció de grups.
Tractaré tots els estils i èpoques que el meu cervell pogui, però principalment serà sobre: Metall, punk i ska.

Dit això, som-hi.

Avui penjaré una llista de reproducció que he fet, en la què, totes les cançons inclouen al títol la paraula beer o cerveza.

Alguns pensareu que me limiat a buscar a l'spotifffuuu la paraula beer i seleccionar unes quantes cançons, altres pensareu que sóc un putu geni, ambdos pensaments són encertats.

La llista inclou: Blues, rock, folk, ska, thrash metal, crossover-thrash metal, folk metal, punk, punk hxc.

Penjo la llista aquí:

http://sharemyplaylists.com/cerveza-beer-amijo/

Així podeu veure escrites les cançons que hi ha. Si premeu "play" podreu obrir l'spotify i escoltar-la. Si no teniu spotify podeu fer un compte de 20 hores al mes (no es necessita invitació) . També podeu fabricar la llista de forma casolona.

Espero que us agradi. Comentaris, idees, peticions, insults:

http://twitter.com/Allen_de_7

mecanicemprenyat@gmail.com

-Mecànic musicalment pretensiós.

Però no tens calor?

2010-07-21T00:06:00.010+01:00

Home, doncs una mica de calor sí que tinc, fill de puta, estem a 38 putos graus.

Vagi vestit de negre i amb botes:

+2ºC Calor.
+20 Metall.

O sigui un putu hippie peus negres vestit de colorins:

+0ºC Calor.
-200 Cervell.
-9999 Metall.

D'acord, has pres l'egoista desició d'ensenyar els teus putrefactes peus a l'innocent i bondadosa societat.

"Mecànic, treu la radial, que m'han crescut les ungles!!"

Molt bé, va, no voldria ser intrensigent. Et compro la moto de que ensenyant els teus peus podents estas una mica més fresquet, posem -2ºC (siguent molt generós i optimiste).

Però el que més em carda de tot és que jo vaig feliç i cofoi pel món, sense donar pel cul a ningú amb obviatats de pa sucat amb oli, i tu, i la resta de carnassa humana (que suposadament aneu amb un aire acondicionat integrat, gràcies a les vostres xancletes dels txinus) sou els que em feu la puta pregunteta dels pebrots, sou els que us esteu tota l'estona queixant-vos de la calor, i la calor blableblu i la calor blablebli i que el canvi climàtic, i que si fa 5 anys no feia tanta calor.
Què? Què hòsties us passa al crani?? Hauriau de ser tots a l'infern llepant conys les 24 hores del dia, llavors si que tindria sentit queixar-se.

"Buff, quina calor!!!"

L'única manera de refrescar-se, és practicar el noble art del Wall of Death a un riu d'Eslovenia a 5ºC.

Mecànic emprenyat.

Gens.

2010-06-17T11:57:00.005+01:00

Fa temps que aburreixo als meus colegues preguntant, com collons pot ser que siguin vius? gent com: Evaristo, Manolo Kabezabolo, Robe (aquest últim podria morir i donar-nos una alegria),...

Després de tota la tralla que es foten, haurien de tenir la dignitat de PALMAR, però no,... per que collons serà???

Doncs d'aqui uns quants mesos tindrem la resposta. Analitzaràn els gens d'en:

\m/ Ozzy Osbourne \m/.

http://elcomercio.pe/noticia/496004/ozzy-osbourne-sometido-estudio-ver-que-su-cuerpo-soporta-tanto-alcohol-drogas

Quan trobin que hi ha gent amb el cromosoma S (speedtius tolerantis), espero que ens analitzin a tots gratis, que potser portem anys d'abstinencia, per res.

Metall.

2010-06-11T00:33:00.003+01:00

Després de centenars de situacions absurdes i de pensaments nostàlgics...

Veig la carn com rasca les cordes d'acer.
Torno a sentir com l'aire dens rebota a les meves botes.
Noto com les meves neurones exclatan en tons agudissims.
El tacte de la brisa pentina les meves grenyes o passa fresc pel meu cap rapat.
El pes, el poder, la tonyina, i la mort de metall, junts, la força i l'orgull que ens mantenen units.

I per sobre de tot sento una profunda pena pels que, mai entendran, que i qui som.

\m/

Mecànic -metaleru- emprenyat. Amb poques coses a dir, però encara sóc viu.

A les meves paraules em remeto.

2010-04-25T13:00:00.003+01:00

Bastants lectors (mai prous per l'ego inflat de qualsevol blogger) m'han dit que que collons passa amb el bloc, que sóc un fill de puta mandrós, que em trencaran les cames si no actualitzó,..

Benvolguts lectors, a les meves paraules em remeto.

Sóc un puto tastaolletes.

Mecànic Emprenyat.

Dubtes conspiranoics (1).

2010-04-06T10:07:00.006+01:00

Conspiració: La teoria de la conspiració (o teoria conspiradora) és la creença que una conspiració o complot està al darrere d'un fet o una política.

Paranoia: Psicosis caracteritzada per l'aparició d'idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució, d'anormalitat somàtica, etc., articulades lògicament.

Dit això, anem al dubte.

Les noves llibertats de les que disposem, que hem creat i assolit; Pornografia, (més o menys) llibertat d'expresió en la música i escriptura, festivals , blocs, etc.
Són realment llibertat? O són pura distracció creada per ells, per fer que així ens desfoguem; insultant en un mini-blog, cridant i fotent hòsties en un festival,... enlloc de sortir al carrer a cremar ajuntaments?

No tinc una resposta ferma, si em llevo conspiranoic veig clar que ells ens estan manipulant, si em llevo normal veig clar que podem gaudir de coses que ni imaginaven els nostres avantpassats.

"Propicios días ciudadano, es usted feliz?"

Mecànic emprenyat, conspiranoic a estones.

La tonyina de la setmana (12).

2010-03-26T12:16:00.004+02:00

Atenció! Entrada altament demagògica.

Nens violats, arques plenes de joies mentres tant parlan del 3er món,... però ep! tots a passejar el sancristu de 24125058915 tonalades.

Una bona tonyina a la setmana santa i tots als devots.

I de regal, una canço d'en Toteking quan encara feia bon rap:

Mecànic emprenyat, de vacances.

Oda a la cervesa.

2010-03-23T11:14:00.006+02:00

Temps enllà quan viatjava per Espanya,
temps enllà quan reparava màquines,
em digueren: "Amor meu, em trobaràs a faltar?"
em digueren: "Sense la família no s'hi pot estar"
em digueren: "Allà on vas, no saben fer pa amb tomàquet, allà on vas, no et parlarà ningú en català".

Oh, cruel destí,
temps enllà quan viatjava per Espanya,
no trobí a faltar el meu amor
no trobí a faltar la família
no trobí a faltar el pa amb tomàquet
no trobí a faltar el català, de fet al nostre país poca gent el parla.

Oh, cruel destí,
temps enllà quan viatjava per Espanya.
"Què és aquest pixum?"
agosarats imbècils, us he demanat cervesa.

Oh, cruel destí,
Amstel, Mahou, Cruzcampo
"Què és aquest pixum?"
agosarats imbècils, us he demanat cervesa.

Al Déu dels mecànics jo implorí pietat.
Sisplau una cervesa que tinc set,
sisplau una cervesa que tinc gana,
sisplau una cervesa que estic baldat,
sisplau una cervesa que vull petar la xerrada.

Oh, cruel destí, quan cada nit plorava,
beguí les meves llàrgimes
però no foren prou amargues,
beguí les meves llàrgimes
però el gust de la cervesa ja no recordava.

Oh, diví destí, quan per fi érem camí cap a casa,
les boques dels 3 mecànics eren pura aigua.
Oh, diví destí, quan érem camí cap a casa,
les nostres famílies, els nostres amics i les nostres muntanyes ens esperaven.
"Que els hi donin pel cul, aquí hi ha un bar, fem parada."

Oh, diví destí, quan vaig veure la teva etiqueta,
gust celestial, amarga beguda.
Trucàrem a les famílies: "ens hem hagut de quedar un dia més allà on curravem".
Gust celestial, amarga beguda,
aquí ens quedarem, menjant pa amb tomàquet i fuet,
aquí ens quedarem, bevent fins perdre la consciència.

Sisplau una altre cervesa que tinc set
Sisplau una altre cervesa que tinc gana
Sisplau una altre cervesa que estic baldat
Sisplau una altre cervesa que vull petar la xerrada.

Mecànic emprenyat, trobador de l'amarg.

Massa música.

2010-03-22T12:59:00.005+02:00

Avui, una reflexió bastant merdosa.

Recordo aquells temps llunyans, quan encara no tenia internet i baixava a la metròpolis en busca d'algun disc, el goig de trobar-lo, el meravellós viatge de tornada a casa; mirant el llibre, les lletres, tocant el disc, imaginant com sonarien els acords i els solos... Al arribar a casa, ajaure'm al sofà, connectar la mini cadena, fotrem els auriculars i gaudir del disc.

Recordo també uns temps no tant llunyans, quan encara tenia un mòdem de 56k amb els seus simpàtics sorollets, buscar un disc, el goig de trobar-lo i la llarga espera de descàrrega de la copia de seguretat. No tant com abans, però gaudies el disc.

I ara? Massa música. Un col·lapse de discos, que dic discos? Discografies senceres. Ja no gaudeixes com abans de la troballa d'un disc que feia temps que buscaves. Ara et passen 3 o 4 discografies en un pendrive i et dediques a escoltar-ho per sobre buscant els temazos. Ja no busques aquell disc, ara vius en una permanent inundació en format mp3, un maleït kaos que no et deixa gaudir amb calma.

Prou de spotify i de youtube, prou de discografies.
Quan fa que no seieu tranquil·lament a escoltar el nou disc d'algun dels vostres grups preferits?

Ep, no estic pas en contra de compartir música per internet, simplement crec que tenim més música de la que podem gaudir tranquil·lament.

Suposo que això no li passa a tothom, però jo visc una inundació (11.456) que no sóc capaç de digerir.

Que deu ser aquest estrany dispositiu?

(He fet servir 5 cops el verb gaudir, sóc un gran escriptor...)

Mecànic emprenyat, fals musicòleg.

La tonyina de la setmana (11).

2010-03-19T13:52:00.009+02:00

Quarta tonyina futbolera seguida.

Quarts: Barça-Arsenal
Semis: Inter o CSK.

Final: Manchestern, Bayern, Lyo o Girondins.

BUTRAGUEÑO

MA INNOCENT????

TOCA'T ELS OUS!!!!

En fi, al menys juguem els partits de tornada al Camp Nou.
I tranquils, nosaltres érem el rival a evitar.

Mecànic emprenyat, futbuleru.

Air guitar.

2010-03-17T11:27:00.010+02:00

Ja us vaig parlar d'un dels balls de les subcultures punk i metallera; el pogo, avui us parlaré de la air guitar. I si no m'erro només em quedarà parlar de ballar-abraçats-com-maricons-en-una-balada-de-metal i, del ska.

Air guitar, també conegut com; fer veure que toques la guitarra sense tenir-ne ni puta idea.

Primer una mica d'historia.

Tot va començar al 1762, un conegut compositor va agafar una castanya espectacular fruit del famós "deixa de pintar topos amb pals dins de 5 línies rectes que no entén ningú i, anem a fer una birra".
Al dia següent tenia un concert molt important, al que seria el primer festival de metall de l'historia el Wacken.

L'imbècil es va deixar el clavecí per culpa de la ressaca i, com que sabia que ningú d'allà en tenia puta idea de música, va fer veure que tocava i de fons va posar una cançó en mp3. Es va inventar el air clavecí i el playback, això fa que avui en dia encara sigui reconegut com un dels genis més importants de l'historia humana.

Power metaleru de l'època.

Clavecí.

Ara, el ball en qüestió.

A veure com ho puc explicar, és un art extremadament complicat.

Has d'agafar la guitarra pel lloc [1] fent veure que fas algun tipus d'acord (com si en sabessis), després has de repetir [2] i [3] fins l'infinit.

Si tens grenyes pots fer-les moure en cercles fins que les teves cervicals siguin reduïdes a cendres, si no tens grenyes quedaràs com un idiota.

Per acabar, una mica d'odi.

"Sembleu subnormals fent veure que toqueu la guitarra sense tenir-ne ni puta idea" (dit per qualsevol gafapasta o poppi a l'atzar).

A veure fill de puta, fent air guitar sents tot el poder d'un solo de metall o tota la força d'una cançó de punk, si la teva música és una nyonyaria constant i no hi ha Deu que faci un solo en condicions, fes-te fotre.

I de regal, per si no m'he explicat prou:

Mecànic emprenyat, aficionat al air baix.

Seguretat. Seguretat??

2010-03-16T10:52:00.004+02:00

(Una entrada ràpida que avui tinc examen amb el professor fill del maligne.)

Tinc un dubte existencial.

Policia: La policia és una força de seguretat encarregada de mantenir l'ordre públic i la seguretat dels ciutadans.

I doncs, si jo sóc un ciutadà dins de la legalitat i no altero l'ordre públic, per què sempre que els veig passar tinc por?

Mecànic emprenyat, cagadubtes.

Drogues.

2010-03-15T11:31:00.008+02:00

Sí, és un tema parlat i re-parlat fins a convertir-lo en un somnífer, però vull vomitar una mica d'odi.

Primer de tot, una breu descripció del meu contacte amb les drogues.

-Bevedor més o menys habitual des de els 17-18 anys.
-Fumador compulsiu des de els 18 anys.
-Una època de canutus que va acabar quan vaig adonar-me'n que m'estava quedant subnormal -anar a la cuina a buscar la sal i, al arribar-hi no recordar per a que collons hi has anat (3 cops seguits), et fa sentir com una puta ameba-
-Una època de speed que junt amb altres motius em va costar una bonica relació (aquest tema té material per 3 o 4 entrades, però potser és massa privat). Aquesta època va acabar quan vaig adonar-me'n que estava molt enganxat i que les ressaques són una puta tortura infernal.

Ara, odi. (Tot això m'ho he trobat, no son metàfores ni hipèrboles)

"No estic enganxat."

Maleïda frase i maleïts siguen tots ells. T'estàs fotent puta merda a esquenes de la teva senyora un migdia d'un dia de cada dia, no m'enganyis ni t'enganyis a tu mateix, fill de puta, estàs atrapadíssim.

"Las drogas son malas sabeeeeeeeeeeeeeees..."

Els religiosos de DROGAS NO em fan pixar. El seu gran argument de "nen no toquis, caca" se'l poden fotre per l'annus barrejat amb un supositori de metadona.
Sí, ressaques, pèrdua de memòria, addiccions incontrolables, blableblu. Recordats per sempre i, posats en un pedestal ben alt siguin totes les enrampades i totes les castanyes que ens hem pillat tots plegats. Les drogues son acollonament divertides, si no has viscut mai una gaupasa o una verborrea filosòfica amb els teus amics, fes-t'ho mirar.

"No gràcies, sóc abstemi."

Simplement sospiteu d'aquesta gent, amaguen quelcom.

"Fent servir LSD i bolets al·lucinògens m'estic descobrint a mi mateix."

I a mi m'estàs fent agafar ganes de cagar. Me'n vaig que m'estan esperant.

"Buah, este finde mezclé keta con coca, luego de after nos metimos unas pastis i luego un poco mas de farla para suavizar."

No patiu, per molta ràbia que us facin, probablement d'aquí un parell de mesos siguin homes morts.

"Jo només alcohol i porrus, no em drogo"

Ah sí, no recordava que l'alcohol i el THC no són drogues, idiota.

En fi, com deia el metge de l'avi Jaume: "Recuerde, el hígado es suyo." Feu el que us surti dels pebrots, però us recomano que cuideu el vostre nas, el vostre fetge, els vostres pulmons i el vostre cervell.

Us deixo un parell d'enllaços:

-Per si us voleu informar.
-Per si us voleu desinformar.

Mecànic emprenyat, expert en el tema.

La tonyina de la setmana (10).

2010-03-12T11:01:00.009+02:00

Aquesta setmana m'ho han posat complicat per escollir a algú... Fecsa-Endesa, Montilla, Saura, el cap de protecció civil...

No he pogut decidir-me vist el nivell. Així que tiraré per una altre banda.

Després d'una conversació amb l'amic Iguana Humana (quan estavem pets al millor bar del món) en la que ell discrapava de la tonyina de la setmana anterior, després de veure que en Rooney porta 30 gols aquesta temporada, després de patir com un fill de puta per culpa d'una plantilla massa curta i, a risc de reduir les meves tonyines a l'ambit futbuleru; em ve de gust fer un apunt negatiu a aquesta màgnifica setmana pels amants del futbol (no-merengues).

Una bona tonyina pel senyor:
Txiki Beriguistain.

Passatemps: Troba dos fills de puta en aquesta imatge.

I de regal, material per fer-vos l'última palla abans de concentrar-nos pel Barça-Valencia.

Mecànic emprenyat, amant de les lioneses.

Dubtes morals (2).

2010-03-11T12:03:00.002+02:00

[Per si decàs. Aquest bloc és un bloc d'humor i sarcasme. Demandes i advocats aborrits: noemtoqueuelsous@fillsdeputa.tots]

2.000.000€ ??????????

Inspiració de merda.

2010-03-10T00:19:00.010+02:00

Duc un parell de setmanes tirant de fotos i de puta merda en general, però per una raó.

Totes les meves muses han patit l'efecte 2000.

L'amic narcu ja no em passa speed del bo.

"Me haré un tatu tope chulo"

El negre del cactus ha mort dessagnat.

"¡¡¿¿Quieres sentirlo en el pechoooo??!!"

La meva millor amiga s'ha aficionat a les vídeo consoles.

"Ho sento, avui no puc quedar... haig d'estudiar..."

El meu amic 2.0 va morir provant el 4D.

"Des d'Avatar que no trempava d'aquesta manera!!"

Mecànic -sense musa- emprenyat.

L'esperit de poble.

2010-03-08T20:30:00.008+02:00

Sí, no penso ser original i parlaré de la neu.

Avui el mecànic no està emprenyat.

Després de que el professor maligne em truques al mòbil (!!!) per dir-me que es cancelaven les classes (sí? no fotis??) hem anat a fer el monguer amb la neu al poble de d'alt (Santa Maria de Martorelles) i després, tot baixant, anavem veient cotxes que no tenien cadenes quedant-se tirats.
Al arribar a davant de ma casa hi havien 5 o 6 cotxes encallats, els amus i clients del bar, veins i gent que passava per allà, hem ajudat a que poguessin seguir endavant o els hi hem ofert la casa per a que hi deixessin el cotxe.

"Hòstia! Si ets la Rita de Can Rana!! Deixa el cotxe a casa meva i ja el passaràs a buscar!!!"

"Cagumdeu! La Laura de Can Mancu condueix fatal! Millor que deixi el cotxe a casa d'algú!!!"

Entre tots ho hem arreglat com hem pogut, ja que els fills de puta de protecció civil son més burros del que tothom es podria pensar.

Per un moment he viscut en el que creec que va ser el meu poble fa 20 o 30 anys, i no la puta merda que és avui en dia.

Llàstima que es desferà la neu, i tornaran les males mirades i les ausencies del "bon dia!". Tornaran els pensaments (que els seus ulls delaten) de "Ui, el Xicola petit quines pintes més rares porta! Segur es droga!!"

I tots els que penseu que sóc un monyes romàntic i poc original, entomeu aquesta:

Mecànic (romàntic) emprenyat.

La tonyina de la setmana (9).

2010-03-05T11:59:00.004+02:00

Thierry HenRIP.

Desde que va arribar al Barça que el critico, va ser una ensarronada més dels fills de puta de l'Arsenal (Txiki, plega ja, sisplau), mai ha sigut el jugador que tots esparavem que sigues, sempre ha sigut una eterna promesa en decadència. Però ara aprofito vilment que mai més tornarà a eixacar cap i, que ja no us queden mes arguments i infra-arguments per defensar aquesta PUTA TOIA.

"Oh, és que a l'Arsenal jugaven amb un sistema diferent"
Ah, sí???

Una bona tonyina*10^32

Mecànic emprenyat, pescador.

Desventures, peripècies, morts i escuradents.

2010-03-04T10:13:00.021+02:00

-Aquest dilluns, a l'entrar al preuat IES Mollet, em vaig topar amb una pintada a una de les parets de l'edifici C: "Franga y Alba, no os olbidamos, siempre juntos". En mig de la pintada, hi havia una fotocopia d'una noticia: Franga (17) i Alba (15) van morir en accident de transit, quan un cotxe avançava en continua, el conductor del cotxe anava pet i enxufat. El conductor del cotxe és excompany meu de feina. D.E.P. Franga i Alba.

-Aquest dilluns, tenia examen de Control de Qualitat, i jo, fill de puta gandul, només vaig estudiar durant el dilluns al matí. Recordant les paraules del professor "L'examen serà com sempre, fiffty-fiffty entre teoria i problemes" vaig fer servir el mètode que faig servir sempre; estudiar per assegurar 5 punts a la part de problemes matemàtics (és el que se'm dóna millor), i després treure 2 o 3 punts de teoria sense estudiar-ho massa. Jo que pensava que sabia anglès... l'examen va ser: Teoria 7.5 Problemes 2.5. EPIC FAIL.

-Ahir dimecres, el professor de tecnologia i taller: "Se que he faltado mucho. Por los dias que estuve malo y por el tema de mi boda, pero aunque no lo hemos estudiado todo en clase, entrarán todos los temas previstos y, en taller evaluaré la carga de trabajo como si hubiesemos hecho todas las clases".
Toca't els collons, un puto mes i mig sense trepitjar el taller, un puto tema que dura tot el trimestre el vam fer ahir en 3 hores... però, oohhhh no he vingut per què sóc un putu gandul i, apart d'això m'he casat a meitat de curs... feu-vos fotre!!!

-Bé, deixaré de plorar, avui us porto una joia hortográfica. Els escuradents d'un Donner Kebab que, de tant en tant hi vaig arrossegat pels amics (després me'n recordo d'ells quan estic assegut a la tassa del lavabo fabricant caca líquida).

"Palillos de dientbs higiénicos"

"No de jar al alcancedelos ñinos." Ñiñoooñiñooooñiñooooo.

Mecànic (ploramiques) emprenyat.

Ciclista fill de puta.

2010-03-02T15:02:00.006+02:00

Una d'odi ràpid, amb foto inclosa.

Ni a tots als bars hi ha cervesa, ni tots els jippis son mala gent, ni tots els joves som ni-ni(s)... però gairabé tots els ciclistes es salten aquest puto semàfor (que talla amb la B-500, no és un semàfor absurd de poble).

FILL DE PUTA.

En aquest cas, el ciclista es va quedar allà aturat, passo-no-passo, motiu pel qual encare la va liar més quan, de cop i volta va decidir passar i un cotxe va haver de fotre un frenassu.

Em moro de ganes per veure una bona escena gore en aquesta cruïlla.

Mecànic emprenyat, fotògraf de mòbil.

Misteri resolt.

2010-03-01T13:29:00.004+02:00

Recorden vostès el misteri de les banderes de Moyé del Vallès? Moltes conjetures i teories,... però avui us porto la veritat.

(Qualitat d'imatge de diumenge de resaca impossible.)

La bandera d'Andalusia en motiu del seu dia...

No em molesta veure la bandera de la pàtria d'una part dels meus avantpassats, però que collons, quina puta ràbia veure que la fan servir per aconseguir vots de la comunitat andalusa.

I per acabar de demostar-ho tot, avui, 1 de març és el dia de la "Comunitat autònoma de les Illes Balears" (maleït concepte de comunitat autònoma...).

Deu ser que no hi ha tants vots (gent) de les Illes per aquí...

Moyé del Vallès, tant solidaris i plurals, que no puc parar de vomitar.

Mecànic emprenyat, xarnego indignat.

La tonyina de la setmana (8).

2010-02-26T12:27:00.003+02:00

Avui una bona tonyina pels "cules" fills de puta pessimistes de merda, i dic "cules" perquè hi ha cops que dubto si aquesta gent és o no del Barça.

D'acord que portem 3 partits fluixos, però no fotem, si no estàs informat i sents a algú així parlant de fútbol, sembla que estem en zona de descens i que no haguem passat de la fase de grups a la lliga de campions...

Com va dir ahir un parroquià de Cal Jordi:

"A tots aquests pessimistes, cada cop que rajan del Barça sense raó, els hi haurien de treure un punt del carnet de soci, en tindrien 12 com al de conduir i, quan el Barça guanyi la champions al Bernaveu, que no els hi ho deixin celebrar, fills de puta."

I de regal, animeu-vos fills de puta, que aquest any tornarem a guanyar.

"Baixant les escales".

2010-02-25T10:51:00.007+02:00

L'esprit de l'escalier. Expressió francesa que tot seguit us explicaré.

Et trobes discutint amb un amic, la xicota o qui sigui, i en un moment de la conversació, et diuen una frase i, per culpa de la velocitat i l'hostilitat de la discussió, no saps que contestar, et quedes mig en blanc. Decideixes marxar, acceptant la derrota, i quan et trobes baixant les escales... *BUM* et venen al cap les paraules clau que t'haguessin donat la victòria.

Ahir vaig patir l'esprit de l'escalier. Era a classe de pneumàtica, i jo que sóc de riure fàcil, estava rient com un cabró, de fons sa sentia "caaaaaaarooool" i el professor no parava d'equivocar-se en l'explicació (cosa que li passa molt sovint i que em fa molta gracia), per exemple, si t'explica una formula x=a*b, i algú es despista i, demana que la repeteixi, la fórmula es converteix en x=a/b ó a=x*b*c/q. I de cop i volta... i a putos crits:

"XICOLA! Estoy harto de que te rías y de tu falta de respeto, estas bajando tu nivel (mentida podrida). SI VES QUE NO PUEDES ESTAR EN CLASE, YA SABES DONDE ESTA LA PUERTA. NO QUIERO VER MAS ESTA SONRISILLA TUYA. BLABLELBLU."

"Si, si. Te he entendido."

I l'esprit de l'escalier... "Cuando usted deje de ser una parodia de profesor, yo dejaré de reír en sus clases".

Després, amb més serenor, vaig parlar amb ell en privat.

"Le doy la razón en cuanto a mi risa, pero la próxima vez que piense en gritarme en público, piénseselo dos veces."
"Si te has sentido agredido, te pido disculpas."

Hi ha massa gent que no pensa abans de parlar, hi ha massa gent que no sap amb qui juga, hi ha massa gent que vol entrar a la llista negra.

Mecànic emprenyat, fins els collons.

[El mecànic respon] Perruqueries.

2010-02-24T10:32:00.001+02:00

Fruit d'aquest comentari:

Anònim ha dit...
Espero amb delit que segueixi amb un post sobre barbers, perruquers i maricons amb tisores. Que al final em deixaré grenyes per no haver d'anar a segons quins llocs.

I de no voler moelstar al personal amb allò de "rapa'm cabró!", ahir vaig pendre la decisió de enviar-me a mi mateix com a corresponsal de guerra a la perruqueria més moderniqui de Moyé del Vayé. Aduho.

Al entrar, vaig ésser enlluernat per culpa de la dubtosa decoració:

"La mare que em parir, on collons me fotut???"

-Colorins impossibles: Tronja brillant, rosa, paper pintat retro y terra de rajoles blanques-negres.
-Discos de vinil penjats d'un cordill (super-retro)
-Guitarres elèctriques de cartró.

La bona dona de recepció em va atendre de forma molt educada, i va demanar que m'esperés uns 10 minuts. Quan vaig deixar de mirar-la als ulls, vaig intuir una de les polítiques d'empresa.

Vaig esperar-me a ritme d'un techno fluix bastant digne, envoltat de revistes que feien molta por (no vaig atrevir-me a obrir-ne cap). Va apareixer la perruquera, em va acompanyar a deixar la meva preuda jupa, a un armari amb penjadors (creec que és el primer cop que la meva jupa descansa a un penjador), després em va indicar on havia de seure.
Vaig mirar al meu voltant, i vaig corroborar que una de les polítiques d'empresa és; "només contractarem perruqueres amb unes mamelles increibles". Perfecte.

"Senyor mecànic, avui al final feliç convido jo."

Primer el qüestionari de torn:
"Pero todo rapado?" "Sí."
"Pero todo rapado al 2??" "Sí..."
"Te hago un poco las patillas?" "No tinc patilles..."
"Te hago el entrecejo?" "No. Tinc 4 pèls, i em cobraràs 4 eurus..."
(possiblement inventat) "Te la chupo ya?" "Sí, sisplau."

Després em va rapar amb gran talent i professionalitat, i em va rentar el cap amb aigua bullent.

Conclusió: Pensava que seria molt pitjor, és més, si no valgués 8 putus eurus, hi tornaria. Toca recuperar l'art de rapar-se a un mateix, fent servir la tècnica dels dos miralls.

Rap, descansa en pau.

2010-02-23T02:11:00.015+02:00

[Avis, falta revisar l'ortografia]

Vaig començar a seguir alguns grups de rap espanyol, gairebé al principi de la seva historia, mai he sigut un raperu propiament dit, però m'entristeix profundament la paulatina putrefacció que a patit aquest estil.

El rap espanyol (no parlaré de rap català per que el desconec per complet) va arribar a la meva persona amb un grandissím disc anomenat "Solo rap en español", amb grups com VKR, el club de los poetas violentos, la alta escuela,.. Vaig començar a aficionar-me al estil, trobant grups com: Toteking, SFDK i Violadores del verso, per mi, els tres pals de paller del rap espanyol.

El que més m'agradava de tot això, era l'estil propi que van crear, i que defensaven fermament. El que més destacava d'aquest estil era que, menyspreaven les pintes de gangsta i els productors feien bases contudents, res de floritures yankees.

Tot era perfecte, el rap espanyol estava guanyant prestigi a Europa i fins i tot a les Ameriques, els pals de paller a cada disc es superaven, creixen nous raperus genials,.. però de cop i volta, sense que hom tingues cap pressentiment dels inicis de la decadencia,...

Tot va començar a canviar.

La moda havia trobat el rap. I els raperus havien trobat els billets.

El senyor Toteking va substituir el brutal himne anti-capitalista per la puta merda em-surt-la-pasta-per-les-orelles.

El senyor Zatu de SFDK va canviar misteriosament, de la veu gutural a la veu de fill de puta.
El senyor Oscar Sanchez produida bases yankees dignes de Tupac.

Els senyors Violadores del Verso van estar eons sense treure un disc, i quan per fi ho van fer... [insults infiníts aquí]

De cop, la gent ja no escoltava rap, escoltava hip-hop (??), com collons es pot escoltar un moviment urbà?

De cop, ja no neixïen nous talents, sino que es dedicaven a insultar-se en (falses) improvitzasions. Desprestigiant així, el freestyle (puedo hacerme un friiiiistaaaail??) i la raça humana en general.

De cop, tothom era entes en hip-hop, i com que era entes, tenia llicencia per inventar-se coses.

Street dance? Els meus collons.

I els ferms defensors de l'estil, dir-vos que sí, que potser hi ha 3 o 4 joies recents que valen la pena, que potser tot tornarà a la normalitat (tssssk), que potser el Rapsusklei ressucita del seu coma profund i treu un disc brutal,...

Però després d'això:

Mai més podre dir amb orgull: "M'agrada el rap espanyol".

Apa, després de vomitar això, un parell de cançons de Blind Guardian i ja puc anar a dormir més tranquil.

Mecànic emprenyat, contemplant putrefaccions desde 1988.

Enginys pornogràfics.

2010-02-22T10:52:00.007+02:00

[Entrada no apte per menors d'edat.]

Pujaré un graó més la maleltia d'aquest bloc, fruit d'una conversació al millor bar del món aquest divendres. Amb amics tant tarats, què fàcil és actualitzar.

Aquesta màquina pot semblar un simple vibrador evolucionat. Però la cara de plaer-m'estic-apunt-de-morir d'aquesta bona dona, em fa pensar que el diable a participat en el desenvolupament d'aquest enginy.

From the inside, amb una càmara dins de l'annus o la vagina, podem veure parets i tranques desde un primerissim primer plà.
Atenció a la lefada.

Llengues de plàstic + una corretge + un motor = Orgasme en menys d'un minut.
A partir del minut 1:30.
Atenció a l'escorreguda a la cara del tiu del micròfon.

Si us l'esteu pelant, entenc que no comenteu.

Mecànic emprenyat, assessorat per amics més sonats que ell mateix.

La tonyina de la setmana (7).

2010-02-19T14:59:00.004+02:00

Es pot parlar d'herències, es pot parlar del temps, es pot parlar de fútbol,... al bar.

Una bona tonyina a tothom que confon; bar amb entarrament.

FILLS DE PUTA.

Primera conquista.

2010-02-18T12:12:00.007+02:00

Amics meus tots, porto bones noves.

Recordeu l'entrada de quan vaig demanar hora per anar al metge? Les putes maquinites-parlants del dimoni?

Doncs resulta, que algú amb un alt càrrec de sanitat deu llegir el meu bloc (lol), han tret la màquina per demanar-hora-amb-veu-de-Loquendo-HAL9000, ara només has de parlar-ne amb una per escollir:
1.-Informació sobre la grip A (epic lol)
2.-Altres consultes
3.-Demanar hora.
Prems 3, i... una personaaaa!!! Pots parlar amb una personaaaa!!!!!!!!
(ep, he demanat hora per una revisió, no m'he tallat un altre cop el dit!)

"Sr. Mecànic, baixis els pantalons, que li he d'agrair que m'hagi trobat feina."

Ara, aprofitant la ben entesa, provaré si algú de trànsit em llegeix.

Prou fins els collons n'estic ja, després de pagar l'assegurança, l'impost sobre vehicles de tracció mecànica i una reparació (recordin que no sóc mecànic d'automoció). Ara tocarà pagar l'ITV. Avui he trucat per demanar hora, i si no fos molt demanar, m'agradaria que, la puta meuca que eten al personal, no parli en catañol!!! I no és que em passi de tiquismiquis amb la moda de merda del català correcte, és que la bona dona, ha fotut perles com aquesta:

[sic]
"A quina hora le va bien?"
"Dime el número de la teva matricula"
"Donde te anirà bé?"
[/sic]

"Que teniu trabajo?"

Mecànic emprenyat, sempre al servei del poble.

Mesures de prevenció (una historia de desamor).

2010-02-17T13:47:00.004+02:00

[Un altre puto conte]

Es van conèixer a un bar, quan ELLA va riure d'un acudit que ELL va explicar. ELLA es va acostar, es van presentar. Van explicar acudits, trifulgues i anècdotes. Van quedar per sopar l'endemà.

A la primera cita ELL i ELLA van sopar a un frankfurt.

A la segona cita ELL i ELLA van anar de copes, però després anaven massa mamats per cardar.

A la tercera cita ELL i ELLA van anar de concert, van pillar un gram de speed, fet que va provocar que ni pensessin en follar.

A la quarta cita ELL i ELLA van anar a fer una birra per parlar d'ELLS. ELLA va preguntar "Quan et mesura la cigala?". ELL va respondre "6 centímetres en erecció".

A la cinquena cita ELLA no va aparèixer.

Falsos musicòlegs dels collons.

2010-02-16T13:11:00.003+02:00

Una d'odi ràpid.

Entenc que a la majoria de gent no li agradi el Death Metal, entenc que la gent se'n burli de les pintes, entenc que la gent pensi que adorem a satanas i sacrifiquem verges cada tarde tot escoltant el primer toc.

Però un avis, el pròxim imbècil que em torni a dir: "pero si es un tio chillandoooooo!!" el raptaré, i l'obligaré a estudiar totes les tècniques de cant gutural, fins que pogui substituir el cantant de Cannibal Corpse.

Apart de les pertinents tortures que ja imagineu:

-Medir-lo per dins amb un peu de rei de 4 metres.
-Ajustar-li el coxis amb una allen del 32.
-Fer-li un assaig de reseliència als ulls.

Aquest gall ja ha fet les primeres classes.

No en tinc ganes.

2010-02-15T03:24:00.005+02:00

Tothom buscant fals bon rutllet. Tothom intentant no molestar. Tothom buscant una casa, una novia i un curret. Tothom amb ganes de follar cada cap de setmana, per explicar-ho a gent que no li hi importa una merda. Tothom deixant de ser el millor, per sentir-se culpable per intentar-ho. Tothom mirant a terra, lamentant-se. Tothom quiet. Tothom apalancat en una constant pipada de canutu. Tothom entretingut darrera Facebooks, Twitters, blocs, músiques, festivals, llibres, pel·lícules, sèries,... Tothom enganyant-se, pensant que encare som joves i que algún día serem estrelles del rock.

Tothom anhelant la comodíssima mediocritat. Tothom buscant l'etern aburriment.

A la merda, no en tinc ganes. Canviaran coses a la meva vida, encare no he decit quin serà el primer lloc on calaré foc, temps al temps.

"Sense crueltat no hi ha festa" Nietcszhe.

Fills de puta, i plàstic.

2010-02-14T03:56:00.004+02:00

[Aquest conte va dedicat a una de les poques persones amb seny i orgull que queden al meu voltant. I dic conte, per no dir, puta realitat.]

Som nosaltres els despiadats sense diplomàcia, els que insultem a qui ho mareix, els que ens creiem superiors a la resta, els que perdem els nervis i cridem, els que lluitem per la Veritat, els que critiquem la feina mal feta, els que honrem a qui treballa bé, els que estimem la bellesa de les coses fetes amb amor, els que celebrem les nostres victories, els que patim i reflexionem en les derrotes, els que caminem sota la tempesta.
Som nosaltres els fills de puta?
Nosaltres tenim ànima de sang i acer, vosaltres la teniu de plàstic. No us atreviu mai més a dir-nos fills de puta.

La tonyina de la setmana (6).

2010-02-12T11:16:00.006+02:00

Pels seus infumables horaris (16.00-22.00).
Pels professors fills del maligne.
Pel retràs mental que salta a la vista.
Per puntuar els examens a l'atzar.

Es mereix la tonyina de la setmana, el putu IES MOLLET.

Sempre m'he preguntat si el maleït peix de Mollet és una tonyina o un repugnant dofí.

Mecànic emprenyat, membre fundador dels caballers de la tonyina mutant.

Imatges poètiques del Facebook.

2010-02-11T12:14:00.012+02:00

L'altre dia em van dir que el meu bloc era bastant original, així que parlaré del Facebook, cosa mai vista; ni a la radio, ni a la tele, ni als blocs, ni,...

Us deixo una recopilació d'imatges que m'inquieten.

Gent popular.

Paradoxes.

Resurreccions.

Tumors.

Soft-porn.

Mecànic emprenyat, poeta.

Per coses més petites he matat.

2010-02-10T10:30:00.003+02:00

Un servidor s'esforça en treures el cicle superior amb una bona nota, per si decàs a l'acabar s'inspira i vol anar a l'universitat.

Ahir em van entregar dos examens de Pneumàtica (una assignatura que te bastant pes a la nota final).

Part teorica 10 (ole tuuu!!) Part pràctica 7'5. 8.75 de mitja.

Repasso l'examen pràctic, un dels exercicis té un 0/2.

"Profe, esto esta perfecto, tal como lo explicaste hará como dos meses"
"Sí... pero recordar la clase de repaso del otro dia, remarque como se hacia, i asiN no es"
"Me estas diciendo que explicaste esto mal durante 6 horas de clase, i en 5 minutos el dia antes del examen, cambiaste de opinión?"
"Sí"
"Y no has pensado que faltaban la mitad de alumnos, y que usted es el culpable de explicar desde el principio de forma errónea?"
"Sí"
"Y usted no va a aceptar su error, i al menos poner 0.5 o 1?"
"No"

Un dels altres exercicis, suposadament tenia un error, i tenia 1.5/2.

"Porque?"
"AsiN no es como lo expliqué"
"Ya, pero asi funciona el circuito igualmente, es mas, funciona de forma mas económica, ya que me aorro una válvula"
"Ui, tienes razón"
"Y no vas a cambiar la nota?"
"No"

Mecànic emprenyat, odiant els estudis desde el 1988.

Sobre la mort.

2010-02-09T01:07:00.005+02:00

Desde petit sap el que és la mort. Els seus pares i els seus avis li ho van explicar. Ho va veure a Bola de drac. De fet al seu millor amic se li va morir el pare als 9 anys. De fet ell va neixer de rebot. De fet el seu pare va estar apunt de morir.
Ell estava familiaritzat amb tot això, sa mare duia 19 anys morint-se.
I sa mare va morir, i ell no entenia res, i de fet ell encare no enten res, i de fet dubto que mai ho arribi a entendre.

Les vulves del futur.

2010-02-08T12:35:00.007+02:00

Vagines de llauna. Coneixia l'existència d'aquests aparells, però mai havia buscat informació, un seguidor del bloc em va il·lustrar fa uns dies, i em veig obligat a parlar-ne.

Black case pink lady orificio.

L'objecte en qüestió, és sòrdid de collons, una simple evolució de les nines inflables, però hi ha uns quants fets destacables.

Annus.

I no qualsevol annus fet a l'atzar. Si no en teniu prou amb les enculacions de polítics, policies, veïns i éssers humans en general, per un mòdic preu, pots fer una recreació del teu propi orifici anal, per petar-te el cul a tu mateix.

Guardiola.

En forma d'orifici de guardiola, per tites mutants.

Villa villa viva Irene Villa.

Cony per dins.

El nom i la descripció són una trampa mortal. Si fots aquí dins la tita, sentiràs com el gland es deforma de manera sobrehumana. Per salvar-te hauran d'amputar-te la tranca, i de pas, les cames.

La teva polla acabarà amb furmol en un supermercat sexual.

"Ui, aquesta em sona..."

Si us a picat la curiositat, trobareu un vídeo explicatiu a baix de tot d'aquesta web:
http://www.fleshlight.com/

Si esteu fets uns manetes, la podeu fabricar de forma casolana:
Nena, m'he aficionat al bricolatge.

Mecànic emprenyat, vaginòleg.

"Els homes són axiiinsssss"

2010-02-05T11:51:00.012+02:00

[Ep! Potser s'ha m'ha anat la castanya penjant un conte tant llarg, però tampoc he tingut massa temps per actualitzar aquesta setmana. Ja contastaré els comentaris mes endavant!]

Avui torno al odi, que ja començo a aburrir-me a mi mateix amb els contes.

Citaré dues frases, i tot seguit us aconsallaré de com contraatacar la subnormalitat en questió.

"Jo ja m'entenc".

Aquesta frase la sol dir algún imbècil, quan intenta explicar alguna teoria de pacotilla que no hi ha Deu que l'entengui. Innocent de mi, que quan parlo amb algú, sobreentenc que volvem comunicar idees entre nosaltres.

"Que tens speed?"
"Eh?"
"És igual, jo ja m'entenc."

Tenim varies opcions, de més simpàtica a menys:

-Ajudar-lo a explicar-se, amb bones maneres, infinita educació i diplomacia de merda.

-Comentar-li que ja imagines que ell s'enten a si mateix, que si no, ja no fa falta que m'expliqui res, [insult al atzar].

-Fuet mortal.

"FILL DE PUTA!!!"

"Els homes són axiiinsss" ó "Los hombres son asiN".

Abans de començar a desvariajar, per que quedi clar, diré que: se que hi ha diferències genètiques i culturals home-dona. I que el que explicaré també funciona a l'inversa però en circumstancies diferents.

Aquesta frase la podem sentir a qualsevol bar a l'hora d'esmorzar a una"tertulia" de quarentones-mal-follades. O en qualsevol conversació, quan una dona es queda sense arguments. (No totes, no vull generalitzar).

"Aiixxx, el meu marit no fot res a casa"
"Jaaa tiaaa, escaaa els homes son axiiins"

Varies opcions, de més simpàtica a menys:

-Explicar'ls-hi de bones maneres, infinita educació i diplomacia de merda; que tu rentes plats, poses rentadores, estens roba, saps fer el pi amb una mà, repares putos electrodomestics xinus i encare no has matat a la sogre. I sobretot, tot el que fas, no ho fas per sentir-te comprés ni feminista, si hi ha roba bruta, es renta i punt.

-Comentar'ls-hi que els homes no són axiiins ni axaaaanss, que si viu amb un mitja merda, no és culpa de tota l'especie humana masculina.

-Cop de tita putrefacte al ull. (No m'atreveixo a posar l'imatge a l'article, sóc un merdes)

Mecànic emprenyat, expert en el tema.

Ailyn Nazga Arpe (final).

2010-02-04T21:51:00.001+02:00

4.-

Estuvimos hablando casi durante tres horas sobre el pasado y el porqué de nuestra ruptura, nos pedimos perdón mutuamente. Llorando en un mar turbio, mezcla de la nostalgia, la tristeza, la alegría y el alivio, empezamos hacer el amor.

Fue mágico como nuestra primera vez, nuestro adiós a la virginidad, pero sin dolor físico.
Duró igual que la primera vez, dos horas. Ella se corrió un par de minutos antes que yo.

Después de mear, bajamos a por algo de papeo como hacíamos siempre. Me empezó acariciar el pelo mientras yo acababa de tragarme unas patatas fritas con regusto a su flujo y me dijo “Gracias por perdonarme, se que has sufrido mucho por mí”

Le corté el cuello.
Me aseguré de que estuviese muerta.
Fui a su cuarto, arranqué la foto nuestra que tenía en su corcho.
Salí de su casa, me enchufé un cigarro y me dirigí hacia el bar más cercano.

¿Cómo iba perdonarla?

Ailyn Nazga Arpe (3).

2010-02-04T11:25:00.004+02:00

3.-

Este día lo recordaré siempre.
Abrí un ojo para mirar el despertador, 14.23. Me levanté, no tenia demasiada resaca.
Café solo, con hielo. Drum&Bass. Ducha.

Después de comer cogí fuerzas y decidí irla a ver. Por el camino iba pensando que le diría, era algo que nunca hacía, pero era la única manera de calmar los nervios.

Aparqué el coche y caminé hasta su casa. Piqué al timbre, la mano me temblaba. En ese momento es cuando sentí que mi estomago no podía estar mas revuelto, que ni mis nervios ni mis tics podían ir mas deprisa.
"Sí?" Dijo el interfono, era ella "Quien es?"
Respondí, o eso intenté "Yo..." Me temblaba la voz "Me recuerdas?"
"Claro tu voz como olvidarla." No estoy seguro si había algo de ironía o quizás sarcasmo en su tono de voz, al fin y al cabo, por el interfono no iba averiguar demasiado. Abrí la puerta. Entre.

Ahí estaba, era ella, no era un fantasma ni un sueño, ni las alucinaciones de una droga.
Vi sus ojos negros. Me abrazó. No vomité.
La nostalgia me subió por la columna vertebral en forma de frío, como el que se siente cuando la anfetamina hace efecto o como cuando pisas el suelo de casa descalzo en invierno y un escalofrío va de los pies hasta el cuello dejando todo el cuerpo de piel de gallina.
Supongo que es amor.

No sabia que coño decir. "Que tal? Como que has vuelto?" Que lucidas y originales fueron mis primeras palabras después de 3 años!. "Folkien me dijo que estabas aquí."
Ella me contó que su abuela había muerto y que vino hace 3 días para estar en el entierro de su ultimo familiar. Sus ojos negros esbozaban una lagrima, los míos emitían 100 pensamientos distintos y la mayoría contradictorios cada segundo.

Este día lo recordaré siempre.
Me invitó a pasar y a una cerveza. Su casa me resultaba familiar, estaba vacía, sucia y muy desordenada.
Algunos rasgos de Ailyn Nazga Arpe son que no le gustaba la música electrónica, cada mes cambiaba su peinado (ahora lo llevaba bastante corto) y que tenia el pelo negro (tan negro como sus ojos). Era un negro un tanto artificial, como el de un disco de vinilo, no era como el negro del carbón o el de la noche.
Llevaba una falda rosa oscuro que le tapaba las piernas casi hasta la altura de los tobillos, unas bambas anchas de color negro con algunos detalles también rosas. Su camiseta ceñida a sus pechos-perfectos iba a juego con sus ojos negro-artificiales.

Ailyn Nazga Arpe (2).

2010-02-03T21:55:00.002+02:00

2.-

Llevaba ya 2 años sin tomar drogas, aparte del café, el tabaco y alguna borrachera ocasional. Llevaba ya 3 años sin verla, ni en fotos. Llevaba ya 5 años sin ella.
Odio a la gente que se fija tanto en el tiempo; "Estaremos una semana sin vernos" "Hoy hace un año que estamos juntos" "Ayer fue mi cumpleaños y no te acordaste, idiota."
Odio el tabaco, la mierda que te hace comportarte de formas en las que tu nunca te comportarías, odio la mierda que te hace ver colores. Odio el alcohol. Odio el sabor del café.
Soy la persona que siempre he odiado. Pero eso me la suda, yo solo quería una puta foto suya. Pero ella no vive aquí ya, ella vive en algún lugar de Londres.

Cuando una chica te deje, no borres sus fotos. Rájale el cuello con el cuchillo del jamón si quieres, pero no borres sus fotos.

Eran ya las 11 de la noche, hoy pinchaban Enduser, Shitmat y Atomly en un local cerca de mi casa. A ella no le gustaba la música electrónica. La sesión empezó un poco floja pero tenia muchas ganas de bailar. Eran solo las 12 de la noche, llevaba mas de 3 litros de cerveza en el cuerpo y me quedaban 3 cigarrillos de un paquete recién comprado. Fue en aquel momento cuando mi mirada se encontró con la de un antiguo "amigo".

Le saludé. "Que pasa Folkien!? Me recuerdas!?" Todos mis colegas de aquella época (incluso yo) nos llamábamos por nuestros nicks "Tío! Folkien!!"
Sus rasgos: Cabello engominado (con jabón lagarto) para levantar una especie de pinchos de pelo, teñidos de azul. Ropa de tejido sintético, camiseta sin mangas de color oscuro y pantalones holgados negros. Llevaba unas gafas de sol un tanto horteras.
Me miró con cara extraña. "La puta! Eres tú?! Tay?!"
Nos dimos un abrazo. Él intentó ligarse a mí ex al cabo de un mes de que ella me dejase tirado. Hijo de puta. "Cuánto tiempo, tío! Te invito a una birra, y me cuentas como te ha ido la vida todo este tiempo!" Él me respondió que sí.

Ya con cerveza en mano, nos alejamos un poco de los baffles para poder hablar sin quedarnos afónicos. Al cabo de un rato hablando de chorradas, le dije:
“Tío, sabes algo de Ailyn?” Mi ex, la de la foto.
"Sí, a vuelto de Londres." En su mirada le vi algo de miedo "Vivé donde siempre."
Otro de sus rasgos es que hablaba a gritos.

El se pensaba que yo no me enteré de su intentona de establecer una bonita relación con ella (follársela). Le pregunté porque había vuelto. Levantó los hombros. Le dije. "Sabes si se mete mucha mierda? La ultima vez que la vi me dio un poco de lastima" Aunque yo estaba igual de drogado que ella...
Volvió a levantar los hombros.
Levanté la botella y gritamos. "Por los viejos tiempos" Un brindis y una forzada sonrisa de ambos.

Una vez fuera del local, después de varias horas de buena música decidí seguir bebiendo en un acantilado donde solía ir con ella. A Ailyn Nazga Arpe no le gustaba la música electrónica. Compré un par de litros a un moro.

Estaba bastante borracho. Empecé a pensar: El problema, el puto problema es que soy un romántico. Hace 3 años que no la veo, hace 5 años que me dejó tirado, pero a pesar de todo estoy aquí, al borde del coma etílico, pensando en ella.
Sus ojos negros, un abrazo suyo, un trago de birra, vomité.
Me tumbé y medio dormido hablaba con migo mismo; La voy a ver? La llamo? Habrá borrado nuestras fotos? Me querrá ver? Porque coño lo dejamos? Algún día volveré a besarla? A cuantos mas se habrá tirado? Se acordara de mí? Cuanto se debe meter cada día?

Salió el sol. Enchufe un cigarro (el último).

Ailyn Nazga Arpe (1).

2010-02-03T11:25:00.005+02:00

Penjaré un conte que vaig fer fa uns 2 o 3 anys, ho sento però està escrit en españó, i no penso auto-traduir-me.
El conte té 4 parts. Que penjaré: Primera part ara, segona a la nit, tercera dijous al mati i quarta part dijous a la nit.
(Vaig curt de temps, així que contastaré els comentaris de l'última entrada a la nit o ves a saber quan.)

1.-

Salí, miré al cielo con esperanzas, pero el sol seguía oscuro a pesar de ser el amanecer. Reconocer que el día seria como el anterior era deprimente.

Cuando una chica te deje, no borres sus fotos. Rájale el cuello con el cuchillo del jamón si quieres, pero no borres sus fotos.

Tomé el primer café del día. Solo, con hielo. Mi casa, ubicada cerca de la playa estaba vacía, sucia y muy desordenada.
Era pleno verano, el sudor resbalando por mi frente era lo mas parecido a llorar. No sé llorar, gasté todas mis lagrimas en la infancia.

Cuando tengo ganas de llorar, en vez de eso, vomito.
Debería ir al medico.

Pum pum pum, pinché un disco de drum&bass bastante largo y me fui a la ducha. Una vez seco me puse a buscar una foto suya, física, quiero decir. Recuerdo que como mucho tenia una, las del ordenador estaban borradas, pero esa tendría que estar por ahí, en algún lado.

Terminé el café.

Era inútil buscarla, llevaba desaparecida al menos 3 años.

Suponía que la tendría ella colgada en un corcho, para hacerme vudú o simplemente para auto torturarse. Típico en ella.

Pensé en sus ojos negros.

Recordé un abrazo suyo.

Vomité.

Oda a les vagines.

2010-02-02T10:15:00.005+02:00

[Fa mesos que tinc preparat això, i després de notar com em penetren l'annus amb una tranca infinita, ahir al examen de dibuix tècnic, he decidit pujar un nivell més el grau de maleltia del bloc (potser penseu que no te res a veure una cosa amb l'altre, i teniu raó.)
Després de llegir això, poden passar tres coses; que moltes dames em deixin de parlar, que demà tingui una cua de meuques davant de la porta de me casa, o que la mafia italo-americana em perdi el respecte.]

Amb tots vostès, un conte d'amor, "Oda a les vagines".

Allà dins, sense respiració, tastant l’àcid vital que vessa del vostre ésser.
Salat i agre, la meva llengua palpa l’esponjositat del vostre interior.
Deliciós líquid dens, tant difícil d’aconseguir, tant difícil d’oblidar.

Algunes amb plecs d’aresta viva, que rasquen els talls i les cicatrius dels meus dits de mecànic.
Algunes tant petites que només m’hi cap un dit o la punteta de la llengua.
Algunes tant grosses, que m’hi passaria l’eternitat jugant amb elles.
Algunes que fan sorollosos cric-crac quan hi treus la llengua de dita cova celestial.
Algunes que t’expliquen de quina marca ha sigut l’última cervesa que ha begut la vostra persona.

Més igual la sang.
Més igual quan fa que no us renteu.
Més igual que vulguis follar, deixa’m llepar.

Deixa’m endur-me en un potet la teva essència, per poder-te recordar, al llarg de la meva existència.

Banderes.

2010-02-01T09:52:00.008+02:00

Hi ha pobles que pengen només la senyera, hi ha pobles que pengen la europea i la senyera,... A Mollet del Vallès les pengen totes:
Europea-Senyera-Española-Molletana.

I l'altre mastil? Per a que collons és l'altre mastil?
Per penjar la bandera de la futura (o no) vagueria? Per si patim una invasió interplanetaria i volen penjar la seva bandera? Hi ha excedents a l'industria del mastil? O potser és que hi ha penjada una bandera invisible del Club Bilderberg?

Duc mesos sense dormir ni estudiar buscant la resposta, aquesta setmana tinc tres examens, espero treuren quelcom en clar aviat.

Mecànic emprenyat, observador gandul.

La tonyina de la setmana (5).

2010-01-29T11:15:00.006+02:00

Per la nostre organització de merda, per com ens deixem enganayar per l'ajuntament i d'altres organs adjunts, per emprenyar-nos entre nosaltres mateixos, per l'increïble desinteres cap a casa nostre,... la tonyina de la setmana és per a tots els socis, i sobretot membres fundacionals del nostre preuat casal de joves.

Em preocupa que l'inauguració de demà vagi raonablement bé, ja que obviarem el desastre organitzatiu i "aqui no a pasao na".

Fem servir l'únic article bo dels nostres putos estatuts, sisplau:

Article 9:
L'assemblea General te les següents facultats:
a) Modificar els estatuts.

Mecànic emprenyat, realista fill de puta.

[El mecànic respon] Felicitat?

2010-01-28T11:56:00.006+02:00

L'altre divendres a la nit, hom es trobava al millor bar del món, quan es va trobar un company: "Ep, Xicola! Sóc fidel seguidor del teu bloc! Però tiu, tot el dia emprenyat i rajant, vols dir que ets massa feliç?"

Les osadies-cerveseres es paguen cares, em vaig comprometre a escriure quelcom sobre aquest tema, duc tota la setmana foten-li voltes, i no se com collons plantajar-ho, així que, faré una putrefacte i miserable improvització.

No cauré en el parany de enllaçar-vos una definició de diccionari, tampoc caure en el parany de intentar definir la Felicitat, ja que és un concepte massa abstracte, i sobretot, per què -per sort- encare no he arribat a una conlusió sòlida. Així que simplificaré el puto concepte en:

Content o amargat.

La pregunta que us (em) formulo és: Estar emprenyat és fruit de estar trist i amargat?

No, l'emprenyamenta que hom pateix pot desembocar en dos estats (alutropics del metall) amargat-lamentaloide o content-fot-li-que-va-fort.

Amargat-lamentaloide:

Persona debil i poc orgullosa. Davant de problemes o situacions que el treguin de polleguera, a plorar. Mai lluiten amb totes les seves forces, i es rendeixen a la primera de turnu.
"Ohhh aquest món és una meeeerda, per que em passa tot això amiii??"
Un tret distintiu d'aquesta gent menyspreable és:

Content-fot-li-que-va-fort:

Persona forta i orgullosa. Sap de sobres que el món es una puta merda. És més, troba un infinit plaer en topar-se amb situacions complicades i problemes, resoldre-ho s'ha convertit en el pà de cada dia, i disfruta de les seves victories i de les seves derrotes. Content amb les seves cicatrius crida: "Veniu fills de puta!!!"
Un tret distintiu de la gent com nosaltres, és que podem matar trolls de 3 metres amb una espasa de plàstic.

Espero haver resolt la seva pregunta.
Recordeu que em podeu fer les vostres consultes a: mecanicemprenyat@gmail.com

Mecànic emprenyat, sempre al servei del poble.

-------------------------------------------------------

Novetat menyspreable i poc viril:

Ara el mecànic emprenyat també al Facebook, podeu seguir les seves ejaculacions de sabiduria i la seva recopilació de caca líquida a: El mecànic emprenyat.

Mal de cap.

2010-01-27T00:25:00.006+02:00

[Aquí us deixo un altre conte.]

Em vaig tornar a llevar amb mal de cap, cosa no massa estranya, però en començava a estar tip, vaig combatre'l amb 2 palles i 3 cafès sols. Vaig gaudir ben bé de 10 minuts de serenor. Vaig fotre'm 2 palles més, mentre tant mastegava 4 ibuprofens, me'ls vaig empassar amb un llarg glop de whisky. Vaig gaudir ben bé de 10 minuts de serenor.
"Tot va bé, que collons em passa?"
Vaig fugir de casa, i dic fugir, no anar-me'n. Vaig agafar el cotxe i vaig anar a pillar speed. Vaig fotre'm 2 ratlles mentre tant introduïa el canvi de marxes pel meu annus. Vaig ejacular. Vaig gaudir ben bé de 10 minuts de serenor.
"Tot va bé, que collons em passa?"
Vaig tornar a casa, em vaig introduir un clip estirat per l'orella a veure si aconseguia tocar el mal de cap. Massa curt. En vaig ajuntar dos, vaig aconseguir sagnar per l'oïda, però no tocar el mal de cap. Amb totes dues oïdes sagnant, vaig agafar una cullereta i em vaig treure un ull, amb unes alicates vaig començar a furgar per dins del meu crani, on collons ets puto mal de cap?
"Tot va bé, que collons em passa?"
Vaig agafar el trepant i una broca fina i prou llarga, vaig començar a foradar-me el crani per darrera, vaig buidar mig cervell, però res, el mal de cap no hi era.
"Tot va bé, que collons em passa?"
Regalimant trossos de cervell, sang, mocs i vòmit, vaig aconseguir arrossegar-me fins el taller que tenia a vora del pati, no arribava fins a la serra mecànica, així que em vaig conformar amb la serra d'arquet. Nyic-i-nyac, nyic-i-nyac, vaig serrar-me el crani en dues parts, i per fi vaig poder tocar el mal de cap.
"Tot va bé, que collons em passa?"
Vaig aconseguir treure-me'l de dins amb l'ajuda d'una palanca.
Era com de vidre opac, desprenia una escalfor intermitent i tenia un tacte llis i agradable.
El vaig trencar.
Vaig trobar un paper escrit amb sang i orgull:
"Deies que ja te'n havies oblidat de mi?"

Coses absurdes que m'agradaria fer abans de morir.

2010-01-25T11:25:00.016+02:00

-Fotre una bona tonyina a un jinet, noquejar el caball, endur-me'l, i menjar-nos-el cru amb els meus amics metalerus, a ritme de "Seek and destroy".

Nyaaaam!!!

-Cagar caca líquida desde dalt de tot de la torre Effiel, mentres tant algú graba les cares dels gabatxus. "Mondieeeuuuur mondieeeeeuuur!!" Després masturbar-me mirant el video.

-Anar amb una samarreta del Liverpool i una AK47 a la grada hooligan de Stamford Bridge. (Aquest hauria de ser l'últim, per alló de que probablement moriria).

-Moderar una tertulia on hi participi la Pilar Rahola, i aconseguir fer-la callar una estona.

"Per què tots els homes blableblu"

-Apareixer al programa d'en Buenafuente, despullat (només portaria les botes i una barretina), estempar-li un porró a la cara i dir-li : "A Catalunya feies més gracia, mal parit!"

-Recrear l'escena de l'orella de Reservoir Dogs, a ritme de "That's not my name".

-Instalar dos llençamissils terra-terra al meu Seat Ibiza, que quan els activi facin solos de guitarra dels Manowar, per fer explotar mamis-tot-terreny.

-Resucitar en Tolkien (fent servir una xeringa de lefa verda de Re-animator) per xerrar amistosament amb ell: "Fill de puta, l'historia és boníssima, però no em fan falta 3124241 pàgines de descripció d'un puto arbre, se com són els putos arbres".

Patim, patam, pataresurrecció.

-Resucitar en Philip K. Dick, per què em doni un potet de les seves anfetes creatives.

-Cremar el casal de joves del qual en sóc partícep.

-Amb tota la classe en silenci, agafar la pantalla de l'ordinador i estempar-la a la cara del professor, al crit de "PUTO AUTOCAD!!! INVENT DEL MALIGNE!!! FUIG D'AQUEST MÓN I TORNA D'ON HAS VINGUT!!!" Després mi pixaria a sobre, per purificar-ho tot.

-Pescar un puto dofí amb les mans, noquejar-lo a cops de cap, penjar-lo al casal per fer-lo servir de sac de boxe i després menjar-nos-el cru amb els meus amics metalerus. "Qui és ara el mamifer més elegant i graciós? Fill de puta!"

Em direu que no fan rabia?

-Profenar la tomba d'en Michael Jackson, per a que els nens que va violar es poguin venjar practican necrofilia amb el seu cadàver, i montar un Reality: "Fama, a profanar". Si el programa té una bona quota de pantalla, passariem a profenar altres tombes; Dalí, Pompeu Fabra, Amy Winehouse (ai! no!), Felip V, Nietzsche, i d'altres personatges històrics al atzar.

Vist això, teniu sort de viure en un estat policial.
Mecànic emprenyat, guerrer de l'absurd.

Zona d'aparcament gratuït, gràcies, i ta puta mare que tal caga?

2010-01-24T22:09:00.015+02:00

Us vull deleitar amb unes quantes fotos del lloc on aparco habitualment quan vaig a Mollet, ja sigui per anar a estudiar o per anar a fer birres, tant és.

Primer, dues dades:

-Mollet ha rebut 9.091.002 euros (també coneguts com zapat€uros) del govern de l’Estat per invertir en obra pública de l’anomenat Fons estatal d’inversió local. No he aconseguit trobar quants d'aquests zapat€uros han estat destinats a fer obres al (abans) preciós parc de Can Mulà.
(L'equip de selectes sabis de Mecànic Emprenyat Inc. sospita que tot és una aposta Josep Monràs i Galindo VS Montserrat Tura i Camafreita per veure qui fot el parc més infecte de tot Catalunya al llarg del s.XXI. Més informació de l'aposta quan les obres del neo-Parc de Can Mulà hagin acabat.)

-Esfaltar aquesta zona d'aparcament gratuït pot costar aproximadament uns 20.000 zapat€uros.

Ara, a fer bullir-vos la sang:

Si no tens calers per anar a Port Aventura, vina a Mollet!

Pel costat esquerra de la torre d'electricitat rasques baixos segur, per la dreta, si Sant Vicenç està de bona lluna, no.

Fill de puta bloquejant la sortida "bona".

"Dos hombres entraaaan, uno sale!!!"

"Que llueva, que llueva, la virgen de la cueva."

Pogo.

2010-01-21T22:47:00.014+02:00

M'he adonat que he parlat en algunes entrades del pogo, però potser hi ha incults o popis que no saben de que coi parlo.

Primer, una mica d'historia:
El pogo provè d'un ball típic de la cultura catalana, la sardana. Un home tip de fotre bots com un imbècil, va decidir empentar al gordu que tenia al costat. El gordu va rodular fins el bell mig de la rutllana. Engrescats amb la brillant idea, 4 sardanistes van anar corrents a fotre-li puntades de peu, però van arribar tots alhora provocant un xoc multiple, quedant-se així estabornits a terra. Engrescats amb l'idea, 10 sardanistes van anar corrents a fotre'ls-hi patades, però van arribar tots alhora provocant un xoc multiple. Així succesivament.

Punks de l'època.

Ara, el ball en questió:
Principalment, consisteix en botar, empentar i moures frenèticament (més o menys) al ritme de la música. També es permeten cops de colze, intentant no trencar-li la cara a algú. Depenent del grau d'alcohol en sang dels balladors, es permeten cops de genoll i cops de cap (no cap contra cap, sino cap contra qualsevol altre part). El més important d'aquest ball és; quan algú cau a terra, se'l recull entre 4 o 5 persones, (som molt punks i metallerus, però no volem matar a gent del nostre vandúl).

"Aaaaarggggggggrrrrooooooooggggggggrrrr!!!"

Podem classificar els balladors de pogo de diferents maneres:

Els fills de puta: Macu, et queden molt bé les pulseres de punxes i els ferros a la jupa, però no m'agradaria perdre un puto ull.

Els llefiscosos: Aquests provoquen caigudes increïbles, per què si estàs suant com un porc, i et treus la samarreta, el teu cos es converteix en una puta pista de gel.

Skin llefiscós transformat en superheroi de Marvel.

Els marietes: Aquests es queden just fora del cercle del pogo, i els cabrons foten hòsties sense rebre'n ells. Normalment en un instant de caos, aprofites per agafar-lo pel braç per fotre'l a dins i atonyinar-lo.

Els que mai ho havien vist: Normalment d'entre 14-16 anys. Es tornen bojos al veure tal manifestació de violencia, i són els que més reperteixen. Bona gent.

Els ben parits: Saben de que va la cosa, reperteixen la llenya necesaria (en cançons bèsties, molta, en cançons més tranquiles, menys), estàn atents per si algú cau, i intenten no matar a massa gent.

Els psychobillys alemans de tres metres: Es recomana no entrar al pogo si ells hi són.

Apart del pogo tradicional, també tenim altres modalitats, en citaré dues:

Mosh: Es balla igual, però tens la possibilitat de saltar des de l'escenari (o des d'un lloc més alt) al públic. Molta gent a mort per el famós "al igual t'agafo gordu!!!".

"Yyyyyiiiiiiijaaaaaa!!!!!"

Wall of death: El més bestia i perillós. Només per a \m/ true metals \m/. Encare no he tingut el goig de provar-ho, espero que aquest juliol al Metalcamp pugui fer realitat el meu somni. No el descriuré, creec que amb aquest video en tindreu prou.

(Important: el so és putrefactament infernal, baixeu el volum o potser us explota el crani)

Llengua.

2010-01-20T10:22:00.006+02:00

[Aqui us deixo un conte que acabo d'escriure, no le repassat (ni el contingut ni l'ortografia), i encare no disposo d'accents. ]

Tot comença a girar rodo despres de la sisena cervesa, com un eix acabat d'engressar, li dic: "Troç d'imbecil! Si he quedat amb tu despres de tant de temps, es per follar, no per parlar del puto clima". Potser no ho era tant d'imbecil, pero despres de la sisena cervesa tot gira mes rodo. Ell fa cara de circumstancies, una cara que ami m'encanta, i diu: "Creec que hem begut massa, me'n vaig." Sap que aquest es el joc, el joc ancestral de la puta i la Ramoneta, un joc de merda, el persegueixo, em persegueix, l'ignoro, m'ignora. Com pot tenir ganes de jugar-hi? Jo friso per jugar a tenir la seva llengua entre les meves cames, xarrupant el flux acid que bessa de la meva vagina, contraataco: "T'enrecordes quan, borratxos de vodka, me'l vas llepar dins d'aquells lavabos? Que a mitges vas començar a vomitar-me a sobre?" Em respon: "Oi tant, em vas dir que mai t'havien vomitat a sobre i em vas jurar amor etern." Era la veritat, pero tampoc mai algu m'havia enganyat tants cops com ell durant una relacio, llastima que despres de segles de busqueda, no hagi trobat algu amb la seva llengua: "Vull que em vomitis" Puto joc de merda, creec que la meva estretegia no es prou bona. "No tinc ganes de jugar a la puta i la Ramoneta." Ni jo, collons! Aquest tio es definitivament imbecil.

La sala torna a canviar de color, i els estridents acords dels Overkill penetran fins a l'ultim raco del meu cervell, demano una altre cervesa i observo l'ambient. Ell encare hi es, sembla que estigui apunt de pendre una decisio. Bec un glop llarg, i l'amarg baixa fins el meu estomag recordant que ja es la setena cervesa. A partir de la setena cervesa, les coses comencen a tenir una extranya relacio amb la Veritat absoluta. Ell tambe duu la setena cervesa a la ma, i de forma trascendent, com si acabes de baixar de la montanya despres de 7 anys de reflexio, em diu: "He pres una decisio" Vacila, i li dic: "Va, no et facis l'interessant, escup el teu troç de Veritat absoluta, filosof de pacotilla" Em mira ofes i dolgut, imbecil. Amb la mandibula apunt de rebentar i els seus tics dibuixant un quadre grotesc, em diu: "T'estimo" Va home, no fotis! Nomes em faltava aixo.

La bona gestio d'un casal de joves.

2010-01-19T10:02:00.006+02:00

Femelles.

2010-01-17T16:58:00.014+02:00

[Avis important, no puc posar accents, no es que volgui abandonar la correcte ortografia del tot, es un problema tecnic.]

Femella:
TECNOL. Peça de metall, de fusta, etc., amb un buit o forat, normalment roscat, en el qual hom introdueix una altra peça, anomenada mascle.

Be, un cop documentats i avisats, citare les entrades de les que em copiare vilment per escriure aquest article: Puntos (Xilo), Curres (Pandejur), Morbo (Iaiapunkarra).

"Controlan el suministro de pechos, ese es nuestro castigo por tener pene" Barack Obama.

-Estatura.

Primer concepte, i el mes important. La noia en questio ha de ser mes aviat baixeta.

Primer error, ultim error.

-Esquena.

Aquest es un concepte bastant complicat d'explicar, no existeix un model exacte de l'esquena perfecte, dues esquenes totalment diferents poden esser igual de belles.

"Perdona, et puc llepar l'esquena?"

-Cabells.

Increiblement llargs +1.
Arrissats +2.
Tenyits de qualsevol color -10.
Serrell recte (a no ser que siguis la senyora Mia Wallace) -10.

Calva -10.

-Ulls.

Ulls marrons, com la gent normal collons. Ja soc jo prou extrany com per estar amb una tia amb els ulls verds o blaus.

La pell de color blau tampoc m'agrada.

-Pits.

El mes important es que siguin proporcionals al cos, pero no puc fer un resum sobre aquest concepte (podria ser encare mes llarg que l'article conjunt sobre Cambrers), aixi que, us enllaço un dels millors articles del senyor Pare Bukkakez: Bones mames.

"Mira'm als ulls, mal parit."

-Musica/Vestimenta

-Pop, house -2.
-Jipiades -3.
-Moderniqui infumable -5.
-Pijopunk -6.
-Glametal al estil Evancesence -10.
-Tekno +1.
-Punk +2.
-Metall +5.

-Vestimenta de colorins -5.
-Vestimenta moderniqui -10.
-Vestimenta pijopunk: suicidi.
-Vestimenta amb classe +1.
-Vestimenta ample +2.
-Vestimenta punk +3.
-Vestimenta gothica o metallera (no confondre amb emo, per la mort de Deu!) +5.

\m/ HELLYEAH!!! \m/

-Cervell.

No fare una llarga explicacio de l'importancia del caracter i blableblu per quedar be, nomes dues coses: inteligencia i sentit del humor.

"Te maca, nomes et falta aixo."

-Un ultim apunt per quedar be.

Recordeu que tot aixo es nomes orientatiu i que l'amor es cec.

"T'estimo Belen."

Cambrers.

2010-01-15T01:10:00.003+02:00

Una entrada conjunta entre:
Mecanic Emprenyat i Carles Paredes

El fascinant mon dels cambrers. Els cambrers. N'he conegut que m'han fet veure la professionalitat i la perfecció a la qual es pot arribar en una feina i d'altres que els hi dic cambrers per no desviar-me del tema i acabar parlant d'enfermetats de l'Àfrica o genocidis explicits.
Tinc la sort d'acudir cada día a un bar on hi ha dos cambrers, ambdós, els profesionals més experimentats que he vist en m'ha vida. A part de fotre uns cafés de puta mare són el clar exemple del que per mi es un Supercambrer.

Els cambrers, com tot en aquesta vida, sel's pot dividir en especies, subclasses, races, colors, olors, numeros de bastidor etc...
Pero jo m'estimo més se practic i dividir-los en: Supercambrers, cambrers i cambrers fills de puta.

"National Cambrer Association. NCA"

Estic convençut que els cambrers van neixer a l'epoca dels Romans.
Cony, tots heu vist pelis de romans no?
A part de termes i lleons, a les pelis de romans no hi falten els esclaus al servei de la gent amb pasta. Pero els romans en lloc de ser homes i beure cervesa, prenien raím i al final es van extinguir per barbars que no tenien esclaus, pero esnifaven la ferritja que sobrava de quan afilaven les armes.
Van robar-lis la idea de la moneda i els esclaus, que van passar a anomenar-se KAMBRERS en l'idiome barbaric.
No obstant, els barbars el tema dels esclaus no els acababa de convencer... Aixo de portar tot el día enganxat a menys de 5 metres un altre home durant tot el día, normalment acababa en decapitacions o amb un puny entrant per la boca i sortint per l'anus d'aquella persona.
Els van tancar a les seves bodegues i si un barbar volia cervesa només li habia de demanar a un KAMBRER a canvi d'unes monedes o una extremitat menys.

"Juli Cesar assassinat després de no pagar les consumicions"

Per sort, amb el pas del temps, l'hosteleria s'ha tornat en una professió respectable tot i que discrepo encara de la falta de reconeixement que li manca.
Els cuiners més reconeguts del món, no valdrien una puta merda sense cambrers ben parits que portessin els seu plats experimentals a les taules de les "celebrities" convidades.
Quan veig aquestes imatges del cuiner que acaba de cuinar i s'agafa el platet amb dos putes boles de "ves a saber que" que no ocupen ni 5 cm al plat, a la taula de 20 persones les quals la suma de les seves nomines es proporcional al d'hipoteques obertes a Espanya, agafa i arriba, deixa el platet i fot el discurs.

FILL DE PUTA

Ara agafa els 32 plats encara que queden per repartir i poset a cubrir les taules, que a la 15 i la 19 encara no han portat ni els entremesos i fot mitja hora que s'han assegut!

Ser cambrer es una feina sacrificada. Quina sentencia.
Però es cert, crec que no vaig errat dient que s'ho deuen passar be com a totes les feines, però segurament un día de "cambreria" a la Costa Brava en ple estiu acaba amb els nervis i la paciencia de més d'un.

A en Bruce Willis li van proposar fer una película anomenada "El quinto elemento" en la qual ell originalment encarnaba el paper d'un cambrer.
Va ser modificar pel de taxista després que Bruce Willis es negués a passar 2 mesos d'estiu a la Costa Brava servint patates braves.
A en Mel Gibson li van proposar sortir a una película en la qual ell era un cambrer de restaurant de carretera i uns "pandillerus" li mataven la dona, el fill i ell juraba venjança.
La peli es va titular MAD MAX i Mel Gibson va acabar fent de poli retirat, una mariconada de feina comparada amb la de cambrer de carretera que voleu que us digui...

"Yipi Ya Yei Fill de puta"

Està demostrat. La feina de cambrer es per gent viril i ruda. Els actors maricons que no van voler interpretar-ho s'ho van perdre.

Una breu guia de com distingir si esteu davant d'un Supercambrer o d'un cambrer fill de puta.

El supercambrer. Subespecie en perill d'extinció.
El supercambrer es un cambrer a simple vista però aviat denotarà habilitats super naturals per la tasca.

Com idenfiticar un Supercambrer:
-Li demanes una cervesa, et posa una Estrella amb troços de glas de la nevera encara caient-li.
-No t'ofereix got. Sap que no el vols.
-Et talla el tross de llimona de la Coca Cola al davant.
-Et posa el tallat fins a dalt, et pregunta com vols la llet i quan li dius "natural" t'enten.
-Es simpatic/a
-Sap que es el que falta a la taula.
-Encara que demaneu 15 persones, no treurà la llibreta i en tan sols dos viatges et portarà tot el que habies demanat. En un gest d'humiltat dirà "Falta alguna cosita màs familia?"
-No l'importa l'ordre en que demanis les coses.
-Sap detectar qui es el que porta la veu cantant de la taula.

"Supercambrer en acció."

El cambrer fill de puta.
Un cambrer fill de puta, el primer que farà sera passar de la teva cara. Bé, anem bé.
I quan dic passar de la teva cara, vull dir des de el cambrer de discoteca que li importa una merda que introdueixis el 90% del teu tronc sobre la barra com si estiguessis volent passar a l'altre banda, i també m'estic referint al cambrer de restaurant/hotel/bar que l'unic que t'ha mirat era la roba que portaves per facilitar una descripció a la policia per si t'envas sense pagar.
Aquest cambrer estava desitjant que marxesis d'alla molt abans de que tu arrivessis.

Com detectar un cambrer fill de puta.
- Si demanes cervesa et posarà Mahou o, encara pitjor, San Miguel.
- Si demanes un refresc et posarà el got i el gel l'hauras de demanar la tercera vegada que et passi pel costat (entenem costat com cin taules "més enllà").
- De llimona ni parlar-ne.
- Si sou menys de 15 persones, no treura ni llibreta per apuntar. No perque s'enrecordi de tot, si no perque ja dona per fet que tu li aniras demanant de tant en tant el que falta.
- Et fa tallats que no porten llet i per ell la paraula "natural" vol dir magma volcanic.
- Es antipatic/a.
- No porta cap taula i està tota l'estona arrepenjat a la barra.
- No sap que es un cacaolat.

"Cambrer fill de puta i amb fons fucsia"

Per trobar un lloc per inspirar-se i resoldre problemes; Hi ha gent que va a la montanya. Hi ha gent que practica yoga. Hi ha gent que es fa monjo. Hi ha gent que va al cementiri.

Els mecànics anem als bars.

I no a qualsevol bar. Hi ha bars moderniquis. Hi ha bars de poble. Hi ha bars massa cars. Hi ha bars apunt de derrumbar-se. Però tot això tan se val, el més important són els cambrers. Com que el meu arxienemic Xilo ja ha fet la feina bruta, jo em disposo a fer una breu descripcio/homenatatge als supercambrers de la meva vida.

Pool&Beer, Jaume:

El mestre. Cambrer més aviat de poques paraules, però cada frase seva mareix ésser analitzada i recordada per a pròximes reflexions. Quan va plegar, el Pool va perdre els cafès més ben parits de la comarca i un gran professor de billar per els fracasats com jo. Però ara, al cantó alcoholic de la barra, és molt més fàcil de liar.
"Aquestes lloques, quin mal de cap, tot el dia; kakakakaka!!!"

Pool&Beer, Xavi:

El primer. El que ignorava la llei per a que poguessim començar el nostre camí cervesero. El que no convida a xarrups, sino que, crida a la cambrera per que ens els posi ella. Després d'un parell d'anys desperagut, a tornat a casa, el Pool ja torna a ser el Pool. Agradable i sempre amb conversació.
"Ja i som tots!!!!!!!!!!!!"

Pool&Beer, Luque:

Humorista àcid. Un artista en la selecció músical i un artista servint (i convidant) a canyes. Professor d'escacs i domino per a fracasats com jo.
"Uhm... no es mala eh!!!"

Pool&Beer, Domingo:

El metaller ocult. Humor importat d'Uruguay. Amable i efectiu. Sempre disposat a apendre una mica de català.
"Un tallat en la lle natural?"

La cúpula, Bruni&Lemus:

El duet comic de la comarca. Experts en català correcte. Jugant-se el coll per a que poguis acabar la penultima ronda de la nit. Sempre disposats a deixar-nos la sala d'abaix per a fer reunions clandestines. Han convertit un gran bar culé en EL bar culé per exelencia. Han aconseguit que un bar de poble ens arreplegem joves i puretes en armonia. Els millors "entrepanes de bacó amb ques" de la comarca.
"Unes Lays Campesinas Bruni!" "Unes Laaiisss camparoles, deus voler dir"

Cal Jordi, Jordi Senior:

Cal Jordi, el millor lloc on dinar de tot Mollet.
El vell català fet cambrer. Bromes fàcils i odi clar i català.
"Una botifarra de pabrot amb seques" "De pabrots només en queden els meus, amb tants maricons pel poble"
"Ojala fotessin una muralla a l'ebre, cagum deu!"

Cal Jordi, Jordi junior:

El jove català fet cambrer. Amb un humor peculiar però del tot ben parit. El pobre es de l'Athetic de Bilbao, anti-madridista i culé, en aquest ordre. Expert en fútbol i en diversos esports.
"Gora atletiiii!!" " Aupa!!!"

Espero que aquesta guia us hagi sigut útil. Si encare no heu trobat cap bar ben parit, seguiu buscant, sempre hi ha un bar amb cambrers de veritat, els que fan d'aquesta professió un puto art. Els que et donaràn un parell de consells sense adonar-se'n. Els que et fotran de bon humor un dia que t'hagis llevat creuat. Els que et serviràn les copes com a tu t'agradan. Els que et convidaràn a fumar quan estiguis pelat. I sobretot els que et fotràn una bona cervesa davant teu, plogui, nevi o el govern hagi prohibit els bars.

"Una cervesa Xicola?"

Flashmob.

2010-01-13T14:02:00.006+02:00

Que collons és un Flashmob? Aquí trobareu informació de la mariconada en questió. (Per cert, sempre que digui marica, mariconada o maricón, em refereixo a una persona poc viril, no a la condició sexual)

Vaig rebre un correu elèctric que em convidava a formar part d'aquesta nova multiculturada-yankee. Era per anar a fer un ball al estil Michael Jackson (primer error, últim error) a un centre comercial per determinar. I jo em pregunto, si disposem d'aquesta capacitat organitzativa, per què ens dediquem a fer l'imbècil, enlloc de destruir l'humanitat? Us proposu uns quants flashmob una mica més útils.

Flashgonzo:

Estimat jipi de merda, t'envio aquest correu per a que asisteixis a un flashmob molt divertit. Es celebrerà a una oficina de treball per determinar.

Objectes necesaris: Gasolina i un Zippo.
Preparació: Beu el teu últim Macallans, fuma el teu últim cigarro i vesteix amb la teva roba més inflamable.
Més informació aviat. Gràcies.

"Perdona, que tens foc?"

Flashlíquid:

Estimat jipi de merda, t'envio aquest correu per a que asisteixis a un flashmob molt divertit.
Es celebrerà a un ajuntament per determinar.

Objectes necesaris: ---
Preparació: Estigues 2 setmanes menjant kebabs i bebent vodka varat. Intenta aguantar la diarrea fins el dia en questió.
Més informació aviat. Gràcies.

Terrorflash:

Estimat jipi de merda, t'envio aquest correu per a que asisteixis a un flashmob molt divertit.
Es celebrerà a una comisaria de Mossos d'Escuadra per determinar.

Objectes necesaris: 10 kilos de goma 2. Mòbil amb nom fals.
Preparació: Dos litres de kalimotxu. Un vehicle amb matricula falsa. Assegurar la sortida. Dos collons.
Més informació aviat. Gràcies.

"On collons és la bomba!!!?"

Flashpogo:

Estimat jipi de merda, t'envio aquest correu per a que asisteixis a un flashmob molt divertit.
Es celebrerà a un centre comercial al primer dia de les segones rebaixes.

Objectes necesaris: Vestimenta punk (inclou; punxes, cadenes, botes de punta d'acer i una Xibeca)
Preparació: Assisteix a un parell de concerts de punk o de metall i aprent a ballar pogo.
Més informació aviat. Gràcies.

FlashAK47:

Estimat jipi de merda, t'envio aquest correu per a que asisteixis a un flashmob molt divertit.
Es celebrerà al vell mig de la rambla de Barcelona.

Objectes necesaris: Metrelleta AK47. Munició.
Preparació: Entrena't al bell art dels headshots amb els teus veins durant dues setmanes.
Més informació aviat. Gràcies.

Flashgaleta:

Estimat jipi de merda, t'envio aquest correu per a que asisteixis a un flashmob molt divertit.
Es celebrerà a la sala d'espera d'un Centre d'Atenció Primaria per determinar.

Objectes necesaris: Revista de pornografia o un mòbil amb connexió a internet. 10€ per a la compra d'una galeta gegant.
Preparació: Estigues 2 setmanes sense masturbar-te. Vina en dejú.
Més informació aviat. Gràcies.

Esmorzant sense cafè! Que desagradable!

(Insults per la meva nova poca pulcritud ortogràfica a: nohopensollegir@fillsdeputa.tots)

Tastaolletes.

2010-01-12T14:49:00.008+02:00

No se cap a on va aquesta reflexió ni se si tindrà certa gràcia, ni tant sols interès. La meva musa porta de resaca desde cap d'any.

Tastaolletes:
[1839; de tastar i olleta]
m i f. Persona que comença moltes coses i no en continua cap, persona inconstant.

Si en un futur sóc un famós escriptor alcoholic o un increïble ingenier mecànic anti-ecologiste, i a una entrevista em fan l'estúpida pregunta de "defeineix-te en una sola paraula", la resposta serà "tastaolletes" o "fill de puta".

Primer un extens i aburrit repas de les meves "olletes", algunes amb certa continuitat, aconseguint un bon nivell, algunes d'un parell de mesos:

Skater.
Snowboarder.
DJ.
Parkour.
Expert en video-consoles.
Expert en cervesa.
Expert en música.
Expert en cinema.
Jugador semi-professional de poker en linia.
Jugador semi-rpofessional de Magic The Catering.
Jugador de billar.
Jugador de basquet.
Escrpitor alcoholic.
Matemàtic.
Dibuixant-guionista de comics.
Yonqui.
Armonicista (tocar l'armònica).
Filòsof.
Tècnic superior en mecanització (aquesta encare dura).
Raperu.
Productor de bases de rap.
Productor de música electrònica.
Integrant d'un casal de joves en vies de fracàs estrepitós.
Coleccionista.
(M'en deixo algunes per no acabar d'adormir-vos i per la meva mala memòria.)

I ara la reflexió. Acabaré continuant agluna de les meves idees o aspiracions pels segles dels segles tot aconseguint-ne ser un expert? Acabaré tatuant-me la puta dita "Aprendiz de todo experto en nada" al front? És ésser un tastaolletes una autentica virtud, aprenent una mica de cada casa per convertir-te en un tot-terreny?

No ho sé. Ja deixo de plorar-vos cibernèticament al meu puto bloc. M'en vaig a purgar.

Mecànic emprenyat, fotògraf de caca liquida.

Gots.

2010-01-11T13:25:00.010+02:00

Capa cop que demano una copa, se'm fot una cara d'imbècil de l'hòstia.

Quan aconsegueixes que la pretensiosa cambrera (normalment de voluminosos pits i d'escassa educació i simpatia) et serveixi la puta copa, (posem pel cas rom amb cola), agafes el got amb el rom i l'ampolla de cola, comences a abocar cola al got (tot perdent virilitat), i te n'adones que només hi cap la meitat de l'ampolla de cola.
Llavors es quan marxes indignat a retrobar-te amb els teus amics. A una mà una ampolla de cola mig plena i a l'altre mà el got apunt de vessar. Vas fent glopets de molt-rom-amb-poca-cola i afegint una mica de cola després de cada glopet. Amb la conseqüent cara d'imbècil i sense tenir una mà lliure per engegar un puto cigarro.

I jo em pregunto, innocent de mí:

NO PODRIEU COMPRAR PUTOS GOTS MÉS GRANS???

També tens l'opció de ser un home i beure whisky sol, però tardaràs una bona estona més per aconseguir la teva poció màgica.
Em trobava a una discoteca després d'un sopar d'empresa (no citaré el nom de la discoteca per mantenir la poca dignitat cibernètica que em queda) vaig dirigir-me cap a la barra:

"Un Jack Daniel's amb gel, sisplau"
"Ehhhhh??"
"Un Jack Daniel's con hielo, porfavor"
"Un Jáaa Daniée con cola?"
"Un puto Jack Daniel's amb dos pedres que refreden les begudes"
"Ehhhh??"
"Coge un vaso, pon dos cubitos i vierte en el una cantidad aceptable de Jack Daniel's, por favor"
"Sin ná má? Te va a sentar mal!!"
*Sorolls de mandibula apunt de rebentar*
"Sí, quiero un Jack Daniel's sin ná má, antes de que cierren la discoteca a poder ser, por favor."
*La puta cambrera de les tetes de plàstic em serveix el puto whisky*
"Gràcies maca"
"Cuidado que te va a sentar mal!!!"
*Sorolls de crani explotant*

Virilitat.

2010-01-10T05:42:00.012+02:00

Viril: fig. Que té les qualitats que hom considera més pròpies de l'home que no de la dona, és a dir, força, energia, coratge, etc. Un home viril.

Fruit d'una discusió lèxica, em acabat fent una llista oriantativa per saber el grau de virilitat de vosaltres mateixos o dels mascles que us rodegen. No entraré a discutir si ésser viril és bo o dolent, simplement us vull guiar. Som-hi:

Fets i accions que NO denoten virilitat:

-Fer servir diminutius, a saber: cerveseta, bon rotllet, terrasseta.
-Fer servir paraules anglosaxones, a saber: cool, happy, coffebreak, lowcost.
-Beure Mojitos.
-Conduir a la velocitat que marca la llei.
-Enviar SMS.
-Pentinar-se.
-Veure una pel·lícula en 3D.

Per si ho dubteu; sí, sóc jo.

-Escoltar música pop.
-Escoltar música house.
-Reciclar.
-Fixar-se en si combinen els colors de la roba.
-Vestir samarretes del tipus; frase graciosa.
-Jugar a poquer en línia.
-Ballar.
-Pelar-te-la mirant pornografia tova (soft-porn)
-Jugar a la Wii.
-Disfrassar-se.
-Fer l'amor.

Fets i accions que denoten virilitat:

-Beure whisky sol.
-Escupir.
-Renegar.
-Veure pel·lícules d'en Sergio Leonne o d'en Sam Peckinpah.
-Ser com els personatges principals de les pel·lícules d'en Sergio Leonne o d'en Sam Peckinpah.
-Ser en Tony Soprano.

-Veure futbol i/o jugar a futbol.
-Ser amant del risc. (No val practicar "esports de risc", això va a la primera llista)
-Jugar a poquer.
-Ballar pogo, amb la música que sigui.
-Dormir despullat.
-Escoltar música metall.
-Tenir cicatrius i ensenyar-les a la mínima ocasió.
-Follar.

Podeu transformar un acte NO viril en un acte DOBLEMENT viril:

-Escoltar música pop mentres tant tortures a un funcionari.
-Estempar un mojito a la cara d'algú al atzar.
-Conduir a la velocitat que marca la llei fent "esses" per culpa de la castanya que portes.
-Ballar per aconseguir follar violentament al vell mig de la discoteca.

Dites catalanes.

2010-01-08T13:15:00.002+02:00

A petició d'alguns lectors, aquí us deixo un recull de les meves dites catalanes preferides.

-Val més tenir vi dolent, que aigua bona.
-L'aigua fa suar i el vi fa cantar.
-El vi fa sang i el pa fa carn.
-El vi begut en porró, és encare molt millor.
-Cornut i pagar el beure.
-On hi tinguis els cigrons no hi fotis mai els collons.
-Menja bé, caga fort, i no tinguis por a la mort.
-Cafè i cigarro, assegurat el cagarro.
-Qui té el cul llogat, no seu quan vol.
-Se'ns pixen a sobre i diuen que plou.
-Estira més un pel de cony, que quatre mules.
-Sóc català i duc barretina, si em toques els pebrots, et tallo la sardina.

Errors d'expresió.

2010-01-07T16:26:00.003+02:00

Que no us enganyin amics meus tots, quan algú us digui:

"Ja... però músicalment són bons"
"El guió no és massa bo, però tècnicament és una gran pel·lícula"

El que realment us volen dir és:

"Aquest grup és una puta merda"
"Aquesta pel·lícula mareix ésser cremada a la plaça del poble".

-"Home Xicola... la 1 no era pas dolenta..."
-"Vols dir?"

-Mecànic emprenyat, sempre al servei del poble.

Reflexions profundes.

2010-01-06T16:31:00.005+02:00

Avis important: No em surt dels collons revisar l'ortografia ni els castallenismes en aquest article. Gràcies.

En la vida hom topa amb feixugs desenganys i dolorosos traumes. En citaré uns quants en ordre cronlògic invers.

-T'han fotut les banyes: I que pensaves, imbècil?

-La gent mort: I això no és Bola de Drac, la gent palma i no hi ha un més enllà on la gent morta porta cercles grocs al cap.

-No aprovar l'examen pràctic de conduir a la primera: Llastima, tota la Voll-Damm que has comprat, haurà d'esperar al segon intent.

-Treballar: Doncs això.

-Que peti un servidor pirata de l'Ultima Online: Les 51259875129851295210841 hores que has passat jugant per internet, obviant les relacions socials basiques, oblidant el que és dormir, deixant de banda la dignitat i l'higène basica, no han servit per res. El teu personatge GM en totes les habilitats, amb 150 de força i 130 d'inteligencia, ha desperegut del món cibernètic.

-L'amor etern de 6 mesos: Aquest amor etern s'acostuma a jurar entre els 13 i els 17 anys. Pacte de sang, espelmes negres, invocació d'en Nyarlathotep i demés parafarnalia per inmortalitzar una relació que en principi serà eterna. Llastima, només ha durat 6 mesos.

"Jo us declaro marit i muller"

-Mai seràs un jugador d'èlit de futbol: Les teves habilitats amb els peus, son encare més reduides que les teves habilitats amb les mans.

-Anar a l'escola: Doncs això.

-Els reis no existeixen: Fa temps que sospitaves, aquest traume no és per tant.

I ara la reflexió profunda...

-El xumet: Tens tres anys, comences a sospitar que la vida és un puto camí cap a la ruina, que et clavaràn penis de negre per l'annus a cada pas endavant que donis. I, la prova que necesites de que tot això és cert, és: "Marc, avuí a la cavalgada hauràs de donar el teu xumet als reis mags, que ja ets gran." Després d'aquest fet que et destrossa l'ànima, un camí de llops i hienes t'espera anciós, però tu, després de superar el traume del xumet, no tindràs pas por d'un animalet de merda, oi?

"Et trobo a faltar, però la teva perdua, em va convertir en un home."

La tonyina de la setmana (4).

2010-01-06T01:15:00.010+02:00

Senyor Pérez Burrull, plegui ja.

"Tot és més fàcil del que sembla".

2010-01-05T02:42:00.005+02:00

Sospita, sospita quan algú et digui això.

-Acabes de superar un problema (un problema mitjanament important), i el personatge de torn et diu "veus, tot és més fàcil del que sembla".
A veure, fill de puta, que vols dir? Que les nits sense dormir reflexionant, que totes les xerrades amb els amics, que totes les birres inspiradores, que totes les voltes que has fet amb el cotxe per il·luminar-te,... han estat per res? Que tot era fàcil? Que era millor llençar una moneda a l'aire per una cosa tan estúpida? Que tot era un trencaclosques que podia resoldre un nen petit?

-S'acaba de morir ta mare, t'has assabantat de que duus unes banyes enormes i fa molt de temps que fas l'imbecil pel món, s'ha mort el teu gat i el teu cotxe a explotat sense motiu aparent. I el personatge de torn et diu "tranquil, tot és més fàcil del que sembla".
Aquí no hi ha lloc a la reflexió, cop de puny a la cara i a afrontar els problemes.

*Soroll de mecànic vomitant*

Tots els problemes són complicats, cada esdeveniment és una prova de foc, cada dia és una nova pantalla ha superar, no pots badar en cap moment. Lluita i deixa de pensar que tot és fàcil i que el temps ja ho solucionarà.

Dubtes morals.

2009-12-29T15:12:00.002+02:00

Si quan el senyor Maragall pateix la malaltia de l'Alzheimer, crea una fundació per lluitar-hi en contra.

És lícit desitjar que en Jordi Pujol pateixi una bona Esclerosis Múltiple?
És lícit desitjar que en Zapatero pateixi un bon càncer de colon?

Jo creec que sí.

"Rico, rico!!!"

DJs fills de puta.

2009-12-27T14:54:00.003+02:00

Permeteu-me fer servir paraules anglosaxones per aquest article.

Últimament, vagi on vagi, només trobo 3 tipus de DJs.

-Stop and play:

Prem el piu de STOP al plat número 1. Deixa el local sense música durant 4 o 5 segons. Mou el crossfader cap a la dreta. Prem el piu de PLAY al plat número 2. Ja ets DJ.

-Next track:

Fes una llista de reproducció amb el winamp o similar. Quan t'avurreixis de la cançó que esta sonant, prem next track. Ja ets DJ.

-Crossfader i som-hi!:

Amb el plat número 1 sonant, prepara una cançó al atzar al plat número 2 (tant se val de quin estil sigui, i si quedarà bé o no). Mou el crossfader cap a la dreta quan t'avurreixis de la cançó. Tranquil, els sons estridents fruit d'una barreja inhumana de bombos i caixes i guitarres i baixos, ningú el notarà, va tothom massa pet. Ja ets DJ.

"Adoreu-me humans!!!"

Eufemisme diminut.

2009-12-24T03:26:00.010+02:00

Té aquest cos.

És més llarg que un dia sense pa.

I té una tranca com aquesta.

PER QUÈ COLLONS LI DIUS NEGRET?

Diferències.

2009-12-21T17:15:00.004+02:00

(Som eterns.)

Una d'odi ràpid, que estic de vacances fins el dia 8 de gener, és a dir, mamat fins el 8 de gener, i potser deixaré això una mica mort.

Sabeu la diferència entre "yo" i "jo" ?

QUE "YO" NO EXISTEIX EN CATALÀ, FILLS DE PUTA.

Pronuncieu jjjjjjjjjjjjj, per la mort de nostru senyor.

"Et trobava a faltar, amor meu."

Llums, foc, destrucció.

2009-12-17T12:09:00.000+02:00

Una d'odi ràpid.

N'estic fins els collons dels fills de puta que van amb les llums de creuament del cotxe tot el dia engegades. A veure sóc concient de les multiples campanyes que van atacar i encare atacan nostra intel·lecte, a saber:

-Antena 3 amb "Dejate ver".
-La (puta) Unió Europea amb les "Luces diurnas"
-Alguns llocs web com podria esser aquest "Luces24horas"

Però hòstia puta, si normalment fot un sol com aquest:

Et penses que no et veuré?

Records futuròlegs de l'avi Jaume.

2009-12-15T12:54:00.010+02:00

"D'aquí uns anys (a els) fumadors ens tiraràn pedres pel carrer"

Avi Jaume.
[1936-1998]

2006: Prohibició del tabac a alguns bars.
2010: Futura prohibició del tabac a qualsevol bar.
2020: El nou tripartit (PSC+PP+ICV) prohibeix totalment el tabac. Les màquines de tabac han essigut substituides per màquines de pedres.

Armes metal·lúrgiques.

2009-12-14T12:46:00.016+02:00

Arrel d'aquesta noticia i la citació del meu bloc al bloc Fos a roig, em disposo a explicar que heu de fer i que no amb les eines i les armes que tingueu a vostra disposició en un taller metal·lúrgic.

Pistola d'aire comprimit.

"Per a que collons serveix això, mecànic?"

Primer heu de saber que encare que tingui una forma perfecte per introduir-la per l'annus, no ho feu, per que us quedi a la memoria, penseu en en Chuck Norris dient: "Et fotre la pistola pel cul"
Quan prems la palanca, fas sortir aire comprimit a (normalment) 6 bars (com si el vent que fot avui sortis per un petit forat de 2-3 mm)

Per què vull tenir al poder del vent a les meves mans apart de per invocar al Capità Planeta?
-Per netejar llocs remots on l'escombra o el pinzell no hi pot accedir.
-Per bufar-te la cara si fot molta calor.
-Per bufar-te les aixelles en direcció al company de feina que tens a vora teu dien-te com has de fer un operació mecànica en concret.
-Per fer esvair un pet pudent fruit de les mongetes seques del dinar.
-Per inflar pneumàtics.
-Per en lloc d'escombrar, fer volar tota la ferritge cap a llocs a l'atzar, i si pot ser, treure-li un ull a algún company de feina.
-Per fer música minimal.

Broca amb corona del 48.

"Senyor Xicola, acompanyim al meu despatx"

Aquesta potent arma, per treballar metall és una puta merda, s'encalla, es trenca i et deixes els braços taladrant amb ella. Però per treballar cranis i carn humana en general, és perfecte.
Així que, porteu sempre a sobre un trepant (taladru) elèctric de bateries i una broca amb corona del 48. Anirà perfecte quan us reuniu amb el vostre cap (jefe) per demanar un augment de sou o un dia de festa. (Tampoc us el foteu pel cul)

Peu de rei.

"Quí té el meu puto peu de rei!!!?"

Serveix principalment per medir coses i per fomentar l'odi entre companys de feina, has de tenir mil ulls per que no te l'agafin sense permís.
Si sou prou forts, el podeu fer servir per clavar-lo al crani de l'encarregat.
Recordeu, només podeu fer servir el normal o el de rellotge, si feu servir el digital, el Déu de la mecànica us castigarà amb molts talls i emputacions.

Tallatubs.

"Uh?!"

Com el seu nom indica, serveix per tallar tubs i per operar de fimosis.

Torn.

"Per on surt el cafè?"

Si aconsegueixes activar totes les palanques de cop, fot uns tallats de puta mare. Apart d'això, no serveix per res més.

Autocad.

"El circulo que desea crear no existe."

Programa cancerigen i amb sida, creat pel maligne i piratejat per la mateixa empresa, per donar-lo a coneixer gratuïtament i així imposar-se a totes les formacions profesionals i universitaries del món.

I per acabar, una mica de gore.

El tall de la raó.

"Shhhh, ahhh, shhhh, ahhhh..."

"Si faig això d'aquesta manera em tallaré" I sempre acabes tenint raó.

Auto-fel·lacions (2).

2009-12-12T12:56:00.003+02:00

Pneumàtica: 6
Control de qualitat: 7
Formació i oriantació laboral: 7
Execució de procesos mecànics: 7
Tecnologia: 8
Relacions en l'àmbit laboral: 8
Dibuix tècnic: 9
Materials emprats en la fabriació mecànica: 9

Mecànic emprenyat: 1

Professors monguers i sistema educatiu decadent: 0

La tonyina de la setmana (3).

2009-12-11T11:59:00.003+02:00

Aquesta noticia sobre un estudi (de dubtosa credibilitat) i una campanya (de dubtosa credibilitat), em dona peu a la tonyina de la setmana... que és pel Pare Noel.

Engegueu la llar de foc, que aquest fill de puta no pugui entrar.

Penseu que, part de nostra identitat neix de la caca, a saber: Caga tió, caganer, i alguna dita popular; "Menja bé, caga fort, i no tinguis por a la mort".

Així que, lluitar per la merda, és lluitar per la nostra cultura, tingueu-ho present.

Principis.

2009-12-10T00:40:00.005+02:00

Potser aquest article filosófic, pot esser resumit amb la frase dels Hermanos Marx "Estos son mis principios, pero si no le gustan, tengo otros". Però m'arriscaré a intentar aportar quelcom més.

Desde petit, he après i m'han ensenyat, que hi ha gent bona i gent dolenta.
Que això és a criteri de la persona en questió, i que no existeix un bé/mal infinit i clarament separat per una linea, és obvi, però, simplifiquem-ho, amb una gran frase lapidaria, de nostra cultura.

Si vens per bé, no et quedis al carrer. Si vens per mal, no passis del portal.

"Ep, sóc el teu veí, en Charles Manson, que tens sal?"

Per mí, aquesta és la manera de diferenciar el bé i el mal, en questió de persones. Potser ets una bellisima persona que ajuda als pobres en època nadalenca i visita a la sogre amb joia i alegria, però potser a casa meva no seràs benvingut, m'explicaré.

Destruits els prejuicis, quan coneguis a una nova persona, i creguis que ve per bé, obra la porta del teu esser, ben oberta, que entri als racons de la teva llar més amagats, estima-la, ajuda-la, trenca't les banyes per ella. Però, tanca la porta quan creguis que, qui hi ha aquí dins, t'està robant les tovalloles. I quan la tanquis, tanca-la ben tancada, que els hi costi horrors tornar-la a obrir.

Destruits els prejuicis, quan coneguis a una nova persona i creguis que pot esser una filla de puta. Un cop de porta i al carrer. Els cristians, els psicòlegs i els imbècils, ja s'encarregan de possar l'altre galta i d'intentar curar els assassins en sèrie, els mecànics no tenim tant temps per perdre. No creec en l'odi irracional a tothom que passi pel carrer, i, encare menys creec en estimar irracionalment a tothom que passi pel carrer. Hi ha gent dolenta, m'expliqueu els contes que m'expliqueu, em foteu els sermons que em foteu.

Sí, potser et vas equivocar tancant la porta, però collons, si eren ben partis i els hi vas clavar un cop de garrot, ja tornaràn, i et faràn veure que tu també et pots equivocar. Perque jo també he hagut de demostrar qui erà, per obrir algunes portes.

"Ep, sóc la teva veina, na Megan, que tens sal?"

I aquest, i cuatre conceptes més, són els meus principis, senzills i practics, però, si no us agraden, en tinc d'altres.

El mecànic aconsella.

2009-12-08T18:17:00.006+02:00

Que ni les llums, la música, les noies maques, l'euforia i goig de trobar-se acompanyat pels seus amics, ni tota la cervesa que ha pres al sopar, li fagin oblidar a vostè, que:

El vodka és laxant.

Dulicioso!!

Esports de risc.

2009-12-06T16:53:00.006+02:00

Ahir vem practicar l'únic esport de risc digne per a gent com nosaltres, el quinto-tapa.

De quina altre manera es podria celebrar el meu aniversari? Anant a un discoteca pija? A un concert i no poder parlar durant tota la nit? No, l'única manera era passejar-nos pels bars del poble veí.

"Són les 12 del migdia! Tenim sed mecànic!!!"

"10 quintos siusplau!!"

Inmortalització de la celebració, al sostre d'un dels millors bars del món.

Recordeu, beure cervesa durant més de 12 hores seguides, pot provocar greus transtorns.

Us estima i us admira, vostra servidor, mecànic emprenyat.

La tonyina de la setmana (2).

2009-12-04T13:06:00.007+02:00

Arrel d'aquesta noticia, guanya la tonyina de la setmana la puta SGAE.

"Soy tan guapo que me duele la cara"

Sotracs.

2009-12-03T11:40:00.006+02:00

Sotrac [de sotragar]

m 1.
1. Batzegada que experimenta un vehicle o com la que experimenta un vehicle en trobar una desigualtat del terreny.
2. fer sotracs Sotraguejar.

3. fills de puta

"Avans sotragava el carro per que els camins eren de sorra, ara sotragueja el cotxe per que són tots uns fills de puta" Avi Ciscu.

Catarsi.

2009-12-01T23:37:00.004+02:00

Un amic d'en Jordi, estava destrossat, trist i amb dolor a la mirada.
En Jordi el va intentar ajudar, però només va rebre insults i despreci del seu amic.
Però en Jordi, sabia que eren amics, així que, va deixar-ho estar, sabia que tornarien a tenir conversacions filosófiques al cementiri.
I al cap de 6 mesos, va arribar la catarsi.

Musical.

2009-12-01T00:41:00.007+02:00

Aquest dissabte vaig personificarme a un musical a Mollet del Vallès, no, no me tornat boig, és que una amiga hi cantava. Una amiga que és una cantant increïble , i hom fa el que calgui per veure-la.

Cal dir a favor seu; que (apart de la seva actuació) ja ens va avisar de la puta merda que anavem a veure, a més que qualsevol esser humà amb una mica de cervell no pot esparar massa d'un musical de poble. Però amics meus... la funció de 3 hores, va sobrepassar qualsevol limit humà.

El musical pretenia esser un homentage sobre l'historia del cinema, representava que ens trobavem a un jardi (??) davant d'un cinema en ruines (??) que després resultà esser un cinema de 3D d'alta tecnologia (??), que després resultà esser un cinema encantat perquè l'última funció (??) va esser el "Fantasma de l'opera" (????). Maquissims cartells pintats a rotulador negra sobre cartró (tapats pels focus), ens informaven del nom del cinema-d'època-3D-en-ruines-encantat: "Cinema Catalunya (Cinema Catalunya, trampa mortal del guió).

Tot comença amb un fill de puta fent de mim (fill de puta i mim son mots que van sempre de la mà) que du un cartell penjat al cos, fent veure que necesita clients (pel cinema en ruines). El putomim aconsegueix dos clients! Eppp! Som-hi que després de 5 minuts fent l'imbecil potser comença l'obra!!

S'obren les cortines (amb dificultats) i apareix el que serà el decorat de les 3 hores d'espectacle: Dues butaques amb una parella mirant una pantalla amb projeccions (representa que estan al cinema), i el PUTO LLEÓ.
La parella i el puto lleó, fan de fil conductor entre cançó i cançó, a la pantalla anirem veient imatges de les pel·licules de les quals ens cantaran la cançó, i també hi sortiran els cantants de dins d'aquesta. Parlem-ne:

La parelleta, d'accent andalus-carca-sobreexplotat-ozukijo es va convertir en un gag infinit d'igne de "Escenas de matrimonio". No paraven de parlar durant la projecció, i la gent (però el cinema no estava en ruines i buit??) de darrera els feia callar, així durant tota la funció. Menció especial, a la pudor feixiste que ja desprenien desde bon principi, amb l'humor de topics masclistes.

El PUTO LLEÓ, representava esser el lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer Inc., dic representava, per què era una disfressa de carnaval que li anava petita, i era extramadament ridícula. El puto lleó era l'encarregat d'explicar-nos coses sobre les pel·licules, amb la veu en play-back i fent gesticulacions digne d'un morat d'speed. Menció especial al perfecte angles que parlava, amb grans pronunciacions: (llegiu-ho tal com sona en castellà) Silvestre Estallone, Richarl Guere, Puf fistion, Mulin ruch, i així amb tots els noms anglosaxons.

On érets preciosa?

Apart de la absurdesa (aquesta paraula no deu existir, però m'inporta una merda) dels personatges, i de la seva poca gracia, haig de citar altres coses dignes de seppuku allà mateix:

-L'elecció de les pel·licules "importants" sobre l'historia del cinema, la van fer sense tenir-ne puta idea, i probablement mamats. Apart de que l'ordre cronologic se'l van passar pel puto cul.

-Feien falta 10 minuts sobre l'historia del franquisme per presentar Grease? Potser va ser perque es pensaven (ho van citar) que va ser rodada al 1938 i no al 1978.

-Feien falta 10 minuts sobre l'historia de la publicitat española?

-Feien falta les putes bromes anti-catalanes?
En un dels magnifics moments del gag-infinit de la parelleta, una veu d'una pija-catalana els feia callar, i l'home conesta "Estos catalanes del empordaaaaan!!!!!! Ozzuuuuu kijaaaa!!"
Quan va sortir Franco, a l'innecesaria i absurda introducció de Grease, l'home s'eixeca i fa la salutació feixiste, dient no se que (en aquell moment hom estava sord de rabia).

-Feia falta que el PUTO LLEÓ, apareixes amb un sable-laser (de colorins) de la fira, quan van presentar el generè de ciencia-ficció?

-Feia falta que el PUTO LLEÓ fes un riure a lo "pare noel" jou jou jou després de cada frase??

-FEIA FALTA CANTAR LA CHICA YE-YE?????????

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Se que em deixo moltes coses, però aquest article es comença a fer més infinit que el puto gag de la parelleta.

Se que esta ple de faltes ortogràfiques, demà amb més calma ho repasaré (o no).

Gracies a tots per fer l'obra més amena amb els vostres comentaris de qualitat.

Gracies Zanja Continua, per tenir aquesta veu brutal i cantar com cantes, així vas fer, que el martiri valgues sobradament la pena.

Barça 1 - 0 Madriz.

2009-11-29T22:45:00.008+02:00

Pas per fills de puta.

2009-11-29T12:06:00.006+02:00

Una d'odi ràpid.

Per què la gent pensa que en els passos de peatons, pots pasar-hi amb tot la percimonia del puto món? Per què la gent pensa que pot passar sense mirar? Quin tipus de plaer els provoca a las iaies, el fer que paris per després deixar-te passar??

Perill; fills de puta.

Un dia d'aquests, un mecànic miop us esclafarà el crani amb les rodes del seu cotxe.

La tonyina de la setmana (1).

2009-11-27T11:37:00.004+02:00

L'honor de la primera "tonyina de la setmana" el te...

...España en general i el tribunal constitucional en concret.

Una grande y libre!!!

[El mecànic respon] Novia?

2009-11-26T10:52:00.007+02:00

(Som-hi que només em queda un examen aquesta setmana!!!)

L'altre dia un amic meu, molt preocupat, em preguntà:
"Senyor mecànic, crec que no tinc novia, però, com ho podria saber del cert?"

És obvi que el meu amic és una mica monguer, però jo estic al servei de qualsevol humà.

Vostè sabrà que no te novia si:

-Pot anar a velocitats trepidants en el seu automòbil sense sentir una veu de fons aconsellant-lo amablement de reduir una mica la seva velocitat.

-La seva factura de telefonia mòbil no supera els 20€.

-El seu fetge està inflamat, ja que, segueix pagant dues copes, però no te a ningú per convidar.

-Torna a tenir Voll-Damm a la seva nevera, en lloc de puta Desperados.

-Menteix dient que des de que no te novia folla dia sí, dia també, quan realment fa mesos que els condons estan apunt de caducar.

-Beu entre setmana i no te remordiments de consciència.

-Ja no va a bars que odia, plens de parelletes, espelmes i fills de puta que mereixen una bona tonyina.

-Beu més, fuma més, es droga més, però increïblement te més calers que mai.

-Ja no ha de recordar mots cursis.

Això és gore, i lo demés són mariconades.

-Ja no ha de recordar on viuen els mascles que la rodegen.

-Segur que no te banyes.

-Als dinars familiars és l'únic centre d'atenció dels mots adorables de les iaies.

-No oblida un cop al mes que compleixen X mesos essent parella.

-Ja no ha de reprimir els instints assassins que provca la pregunta "En que estas pensant carinyet meu?"

-Pot estar en mig del pogo en qualsevol concert, per molt violent que sigui aquest.

"Caramelet meu, mira que bé s'ho passa aquella gent"

-Es torna a afaitar, dutxar i rentar les dents amb regularitat.

-Ja no ha d'amagar la pornografia i te a l'escriptori una carpeta anomenada "material per pelar-me-la"

-Ha vist tots els partits del Barça, inclòs els de la copa del generalisimo contra equips de segona B.

-Torna a tenir amics.

-És feliç.

Recordi, si vostè te novia i no pateix cap d'aquestes desgracies, presenti-me-la.

També recordi, que em pot enviar les seves preguntes existencials enviant un correu a: mecanicemprenyat@gmail.com o escribint un comentari a qualsevol article.

Auto-fel·lacions (1).

2009-11-25T12:33:00.009+02:00

["Follar es lo mejor que ay en esta puta vida!"
"Por culpa de follar estamos en esta puta vida"]
Foto tirada als lavabos de la biblioteca de Can Mulà, després de pelar-me-la, tot fent un descans estudiantil.

Concretament avui fa 21 anys que "por culpa de follar estoy en esta puta vida".

Barça 2 - 0 Inter de Milà.

2009-11-25T00:30:00.001+02:00

AMB LA GORRA!

VISCA EL BARÇA!

Discurs militar.

2009-11-24T10:37:00.005+02:00

Se que començo a aburrir amb els temes sobre l'IES, estudiantils, etc. Però és el tema que tinc més ficat al cap, i que més acidessa em provoca.

Us trasllado un discurs que ens va fotre el professor de Tecnologia, per donar-nos ànims, o per acabar d'acollonir-nos a tots (esmentar que el mestre s'assembla en Robert de Niro).

*Després de 45 minuts d'historia sobre el CNC, el mestre callà i ens mirà amenaçadorament.

"Y recordar, yo no quiero crear monos que solo sepan apretar el botón verde o el botón rojo! Vosotros sereis mucho más!!"

*Tornà a callar, i ens senyalà a tots nosaltres amb el dit index.

"Vosotros sereis mecánicos!!!!"

Després d'aquesta frase, vaig estar apunt de aixecar-me a cridar "metall! metall! metall!!" però era divendres i anava una mica castanya.

Apa, un article ràpid, que marxo a endinsar-me en el fabulós món dels abrasius.

Setmana tràgica.

2009-11-23T00:21:00.006+02:00

Benvolguts amants de la ferritja, de les revolucions per minut i dels Joules/cm2.

Després de sobreviure a un cap de setmana (finde com es diu en el nou idioma) digne d'emmarcar, el destí (o els meus estimats professors) han preparat una setmana de les dures.

Quan vosaltres, oh estimats lectors, sigueu al bar o el Camp nou veient el Barça-Inter, hom serà a classe fent un examen de dibuix tècnic. Oh estimats amics meus tots, el dia del meu 21è aniversari, seré a classe fent un examen de tecnologia. Oh estimada gent optimista, que penseu que després de l'examen de dimecres, aprofitant que tinc horari de tardes, podré anar a celebrar el meu cumpleanyus, sapigueu que l'endemà tinc un examen de Pneumàtica.

I sí, teniu raó, més valdria posar-me a estudiar i deixar d'arrosegar-me plorant pel meu bloc. Així què, durant aquesta setmana, intentaré desintoxicar-me dels blocs i esforçar-me una mica per tenir un futur menys deplorable.

Com plora el mecànic quan s'hi ha d'esforçar una mica.

Tenim emparaulada (anàvem pets, teníem molta raó i poca paraula en aquells moments) una col·laboració Xilo-Mecànic, per fer un article sobre una coneguda discoteca de Mataró i dels seus personatges i successos estranys. Si tot va bé, aquesta setmana o la vinent tindrem l'article enllestit.

Intentaré fer actualitzacions ràpides, però si veieu que escric a ritme normal aquesta setmana, foteu-me una tonyina, que voldrà dir que no estic estudiant una puta merda.

I recordeu, si l'eina no talla bé, i estàs fent un cicle superior, no n'hi ha prou esmolant-la, has de saber quin puto procés químic ha deteriorat l'angle de tall, i que redimonis han conspirat contra tu els maleïts àtoms.

Per si no sobreviu, us desitja, ferritges als mitjons i talls entre els dits, el vostre servidor, Mecànic emprenyat.

IES Sant Fost.

2009-11-18T11:18:00.011+02:00

Atenció! Article altament nostàlgic i monyes.

Avuí he tingut visita al metge del CAP, per a que em mirés la ferida de la maledicció de l'oncle Sam. El veredicte ha sigut positiu, no està infectada, i no noto res a la punta del dit perque l'últim nervi esta tallat, tardarà en curar-se però no hi ha motius per preocupacions ni emputacions.
He sortit del CAP, he engegat una cigarreta, me assegut al capó del cotxe, i amb el somriure dels homes forts que han sobreviscut a la Tosquez, me sorprès mirant el meu àntic institut... ah.... quins records.

*Sospir*

Primer, els records de les cargoleres.
Per tots els que no heu disfrutat d'elles, per edat, o per que el vostre municipi sempre ha disposat d'un institut normal. Heu de saber que a part: del fred, la calor, les parets de paper de fumar, els sostres mirant amb cara de "cauré en qualsevol moment". Era un gran lloc.

-Podies passar notes entre aula i aula per sota de la pared.
-Com que ja estaven construint el nou institut, les bronques per trencar material, eren més aviat fluixes.
-Les partides a tazos.
-Les partides a so-pa-po, i el mític tunel que va acabar amb cop de genoll a la panxa, a un alumne que no diré el nom, per respecte.

-Na Faustina.
-En Yonqui fent la guitza a en Felino.
-Quan mig institut cridava "ahhhhhhh" senyalant a algú que havia "caigut" a terra.
-Les canyes de xocolata de la Gaba amb fanta de llimona, que prenia cada matí.
-La por que hom va passar, sentint tots els rumors de baralles i sang i fetge, avans de començar l'ESO.
-Aguantar els fills de puta cantant Estopa al autobus, quan es va posar de moda aquest maleït duet.
-(Atenció, monyada màxima) El primer petó.

Ara, els records del nou institut.

-Les partides a Magic: The Catering, al passadís, al menjador i més tard a l'aula de rol.
-Els calers que vem treure venent cartes Magic.
-Les partides de rol per capítols de mitja hora, a l'hora del pati.
-Estar apunt de reptir 3er d'ESO per culpa de l'Ultima Online. (El tutor es va equivocar, pensava que vaig sospendre tres assignatures per culpa de les Magics -un dia penjaré les meves notes de 3er d'ESO, que ho demostren.-)
-Na Perramon, filla de puta per exelencia.
-(Atenció, sobrada mascle) Aquella època vaig perdre la virginitat.
-(Atenció, monyada) Coneixer a uns fills de puta coneguts com amics.
-La primera borratxera.
-En Juan Pablo. El millor professor del món. Creador de l'Aula de rol.

Un friki com nostru senyor mana.

-Els "Pordioseros", i els grenyuts en general.

Qui deu ser aquest fill de puta metalleru?

-El millor viatge de l'hisotria, fi de curs, Euskadi.

Si els veu pel carrer, apreti a corre.

I per acabar, una mica d'odi.

Com pot ser que ens donessin l'oportunitat de votar el nom del nou IES, i sortis la puta merda de nom "IES Alba del Vallès", en lloc de "IES Pou del glaç", nom digne d'una cançó de Power Metall català?

Superior??? (2). La part superior del superior.

2009-11-17T11:05:00.010+02:00

Primer, els fets:

Després de la rajada de fa uns dies, i després d'un trimestre fent el burro, ja han aparegut les assignatures totxo (les difícils, en les que hom s'hi a d'esforçar).

"Entoma aquesta! Monguer!"

Estic content de que per fi estigui aprenent coses noves, que en el cicle hagi d'estudiar formules impossibles, propietats que desconeixia completament, i teoria útil.

-Ja no em passo les classes jugant a fer voltes al bolígraf (a ritme de Rhapsody).
-Ja no em passo les classes contant quants cops els professors (éssers humans salvats mitjançant el projecte home) repeteixen paraules o sorolls en concret (uh, ah, eh, val, i.)
-Ja no tinc tant temps per extreure frases mecanico-gracioses.
-Ja no tinc tant temps per buscar patades al diccionari.
-Ja no puc anar a classe després de beure'm tres voll-danm(s) tot dinant.
-Ja no tinc tant temps per imaginar-me el professor protagonitzant el final de Braindead.

"No em trituri! Em va costar molt sortir de l'heroïna!!"

Ara, l'emprenyada:

-Per què collons hi ha més hores a la setmana de les assignatures burres, que de les assignatures totxo?
-Per què hòsties els professors més monguers són els que donen les assignatures totxo?
-Per què redimonis la gent que no ha estudiat una merda per un examen, després es queixen? "Joer neng como sapasao el cabron del profe!"
-Per què hi ha una puta assignatura de nivell universitari en un grau superior?

Tranquils, tinc la resposta, tots els polítics i la majoria de professors son uns fills de puta.

I, els que creguin que; rajar del sistema educatiu és un tema molt repetit, i que l'article no ha tingut puta gracia, aneu a cagar.

Ferides, Loquendo, HAL 9000.

2009-11-16T12:02:00.015+02:00

Primer, els fets. Castanyada 2009:

La nit de la castanyada hom es trobava al millor bar del món, borratxo de vodka amb suc de tronja. En aquell moment (per causes esborrades per una llacuna alcoholica) estava ballant sol, de sobte, el punxa-discos va enllaçar una gran canço de rock. Vaig veure un amic meu (amic capaç de fer explotar un tanc només amb la mirada) al fons del bar corrent cap a mi. Va cridar al meu nom, i va colocar les mans en posició d'abraçada (això pensava jo, innocent de mi), tal va ser la potencia del seu amor envers a la meva persona que vem caure tots dos a terra. (Jo que no acostumo a deixar anar la cervesa o el got fins que l'acabo) tampoc vaig deixar-lo anar ni caient a terra amb un amic caient a sobre meu, i el got de tub va exclatar a la meva mà.

Sagnant com un fill de puta vaig pujar al lavabo deixant un rastre roig darrera meu. Com que aquest bar hi ha de tot, hi havia una enfermera i una farmaciola amb punts de plàstic. Mentres tant em curaven, hom cridava "Sóc mecànic! Em tallo cada mes! Això no és res!!!!"

Hi ha gent (molt ben informada) opinant que l'oncle Sam em va castigar per no celebrar el halloween.

"Català fill de puta!"

Ara l'emprenyada:

Un servidor, que és més xulo que un vuit (o un poruc de merda) encare no ha anat al metge, però, la ferida te mala pinta i per fi avuí ha trucat al 902 111 444, per demanar hora al seu metge del CAP.

Després de parlar amb la maquineta, quan ja pensava que podria parlar amb un puto esser humà. Sorpresa! Les meves dades, el nom del meu metge, l'hora i el dia de visita, me les ha demanat una puta maquina, amb una acollonant barreja de la veu del Loquendo i la veu del HAL 9000.

"Di-gui vo-stè e-l di-a d-el s-eu neix-am-en-t"
"25/11/1988, filla de puta!"
"Co-nfir-mí qu-e el d-ia d-el s-eu neix-am-en-t é-s: 25/11/1988"
"Que sí collons!"

I així durant 5 minuts.

Molts de vosaltres pensareu que les veus de les telefonistes (i dic les telefonistes, perque mai me topat amb un telefonistu) són encare més acollonants i que encare són menys agradables de tractar-hi, potser teniu raó.

("Cuidadu" cursilada)
Article dedicat al culpable dels fets, per tu Tosco, amb tot l'amor.

Gracies Guti.

2009-11-12T12:10:00.008+02:00

No, no me tornat boig, jo tampoc pensava que escriuria "gracies Guti" sense un fill de puta o un maricón tot seguit.

I es que, després de perdre amb l'equip de jubilats (també conegut com Milan) al Bernaveu, i després de palmar a la copa del generalisimo... només faltava aquesta mostra de sinseritat (no me veo con 60 años en una discoteca hasta las 6 de la mañana, me veo ahora) del personatge en qüestió.

Aquí podem veure el senyor Guti, celebrant un gol com si fossin les 6 del matí.

I, a tots els que creguin que seguir fent befa i escarni del Madrid, es de mal gust i que, amb els grans triomfs del Barça que estem gaudint en tenim prou: aneu a cagar.

Que segueixi l'espectacle de llum i de color a can Florentino!!

Dubtes existencianls sobre la nostra entitat.

2009-11-10T00:34:00.005+02:00

-Per què si només som 20 socis tenim; 8 seccions temàtiques, 4 comissions tècniques, 1 president, 1 vicepresident, 1 secretaria, 1 tresorer i 2 vocals?

-Per què ens deixem criticar per veïns fills de puta si no fem pas soroll?

-Per què acceptem totes les critiques constructives (eufemisme d'obligacions mutants imposades) que ens dicta l'odiada alcaldessa del nostre poble?

-Per què em aprovat uns estatuts plens de mentides, multiculturades i jipiades que ningú de nosaltres es creu?

-Per què hòsties em de fer la pilota al poble, si tots odiem els seus habitants, i ells ens odien a nosaltres?

-Per què merdes em de tancar la paradeta un dissabte a la 1 de la matinada?

-Per què collons tenim una sala d'estudi sempre buida, i posem el billar en una sala plena de mobles i gent, aconseguint així que no si pugui jugar en condicions?

-Per què toqueu els nassos quan al nostre local sona metall dur o punk?

-Per què redimonis encare no tenim la nevera plena de cervesa?

-Per què tot el que diu el mestre pixapins va a missa, i ningú posa en dubte el que escup ni li pregunta l'hora?

No patiu, tinc la resposta: SOM (que quedi clar que faig servir la primera persona del plural perquè m'hi incloc) uns aburregats fills de puta que no tenim collons a fer el que realment volem fer i ens em fotut en un merder polític-esquerdos-assembleari, quan l'únic que volíem era: Jugar a billar, jugar al pro, beure cervesa, fer maratons de gore, jugar 48 hores seguides en una LAN de CS, i si tot anava bé; muntar concerts decents al puto poble fantasma ple de iaios tocats del bolet.

I sí, sé que ho dic cada divendres al bar, però si ho escric trec molt més verí i puc dormir millor.
I els que cregueu que no es un tema per publicar al bloc; aneu a cagar.

De regal, per calmar els ànims:

Frases Mecanico-gracioses (4).

"El temps en el que el penetrador esta fent força, esta normalitzat; 10-30 segons." (Control de Qualitat)

Frases Mecanico-gracioses (3).

2009-11-08T15:39:00.002+02:00

"Si apliquem una forcça de 4N, quant s'ha m'allargarà?" (Materials.)